Lockheed YF-12
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El Lockheed YF-12 va ser un prototip d'interceptador americà desenvolupat per l'empresa Lockheed per la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica com a derivat de l'avió secret Lockheed A-12, que alhora derivada del conegut SR-71 Blackbird.
Remove ads
Disseny i desenvolupament
A finals dels anys 50 la Força Aèria dels Estats Units buscava un substitut per l'F-106 Delta Dart. Com a part del programa Long Range Interceptor Experimental (LRI,X), es va escollir la proposta de l'F-108, un interceptor capaç d'assolir Mach 3. Tanmateix, es va cancel·lar el setembre del 1959.[2] Llavors es va proposar un avió basat en l'A-12 que seria menys costós que l'XF-108, l'YF-12.
El primer YF-12A va volar el 7 d'agost de 1963.[3] El president Lyndon B. Johnson va anunciar l'existència de l'avió[4] el 24 de febrer de 1964.[5][6] L'YF-12A va ser anunciat en part per continuar amagant l'A-12, el seu avantpassat encara secret.[4]
Remove ads
Variants
Especificacions (YF-12A)

Dades de Lockheed's SR-71 'Blackbird' Family[9]
Característiques generals
- Tripulació: 2
- Longitud: 30,97 m
- Envergadura: 16,95 m
- Alçada: 5,64 m
- Superfície de l'ala 167 m²
- Pes buit: 27.604 kg
- Pes carregat: 63.504 kg[3]
- Pes màxim d'enlairament: 56.200 kg
- Motor: 2× turborreactors amb postcremador Pratt & Whitney J58/JTD11D-20A
- Impuls normal: 91,2 kN cada un
- Impuls amb postcremador: 140 kN cada un
Rendiment
- Velocitat màxima: 3.661 km/h[3]
- Abast: 4.800 km
- Sostre de servei: 27.400 m
Armament
- Míssils: 3× míssils aire-aire Hughes AIM-47A
Aeronaus en exhibició
L'únic YF-12A restant és al Museu Nacional de la Força Aèria dels Estats Units, a la Base Aèria de Wright-Patterson, a prop de Dayton (Ohio).[5] L'"YF-12C" (de fet SR-71A, número de sèrie 61-7951) es troba al Museu de l'Aire de Pima (Arizona) a data del 2005.[10]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads