Loira

riu més llarg de França From Wikipedia, the free encyclopedia

Loiramap
Remove ads

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França. Té el naixement a l'Ardecha, al mont Gerbier de Jonc. Desembocadura devora la ciutat de Sant-Nazer, a la regió del País del Loira, al sud de la Bretanya i a l'oest de l'Anjou. Segons Estrabó, el seu nom antic era Liger o Ligeris (Λείγηρ, Λιγείρ).[1][2]

Per a altres significats, vegeu «Loira (desambiguació)».
Dades ràpides Tipus, Inici ...
Remove ads

Geografia

Thumb
Riu Loira a Sant-Nazer

Les fonts

El Loira naix a l'est del massís Central, als peus del mont Gerbier de Jonc, a la ciutat de Santa Eulàlia, a una altitude de 1.408 msnm. La conca superior es fa d'un munió de petits rierols que convergeixen de forma gradual per formar el riu.[3]

De la font a Orleans

Ràpidament el Loira troba els primers afluents, l'Aigue Nègre.[4] El riu flueix cap a l'oest, i després ràpidament cap al nord a través del Massís Central per diverses gorges. Un cop a Saint-Victor-sur-Loire, el riu s'obre a la plana de Forez, on fa el primer descans abans d'afrontar el Seuil de Neulise. Després de travessar les gorges de Villerest, arriba a Roanne, on ja no troba cap obstacle mineral més. A partir d'aquest punt el riu es calma i s'alenteix. La unió amb el riu Alier i Nevers el farà doblar de mida. El Loira s'orienta vers el nord-oest, per girar totalment cap a l'oest prop d'Orleans. A Pouilly-sur-Loire, el riu es troba a mitjan camí entre el naixement i la desembocadura.

La vall del Loira

La vall del Loira, que el 2000 fou inclosa en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, s'estén entre Sully-sur-Loire (al Loiret) i Saint-Florent-le-Vieil (a Maine-et-Loire); constitueix un espai excepcional per la seva diversitat biològica, riquesa històrica i cultural.

Entre Orleans i Angers, la vall és sovint envoltada de penya-segats baixos de tova i roca calcària. Són moltes les illes i bancs de sorra o grava que hi ha al riu, variant la profunditat i amplada d'un any a un altre. Les inundacions del Loira se solen produir a l'hivern, i són controlades per dics en la major part del curs per evitar mals majors.

La desembocadura

El Loira desemboca a l'oceà Atlàntic a través d'un estuari a Sant-Nazer. En aquest estuari, hi ha una de les majors drassanes de França. El pont atirantat de Sant-Nazer serveix des de 1975 per a creuar d'una riba a l'altra de l'estuari.

Afluents

Els principals afluents del Loira són, a partir del seu naixement els següents: (D= riba dreta; E= riba esquerra)

  • el Borne (E) - 48 km[5]
  • l'Arzon (E) - 44 km[6]
  • el Lignon du Velay (D) - 82 km[7]
  • l'Ance (E) - 69 km[8]
  • el Semène (D) - 46 km[9]
  • el Mare (E) - 47 km[10]
  • el Coise (D) - 49,6 km[11]
  • el Lignon du Forez (E) - 58 km[12]
  • l'Aix (E) - 49 km[13]
  • el Rhins (D) - 60 km
  • el Sornin (D) - 45 km
  • l'Arconce (D) - 99 km
  • l'Arroux (D) - 120 km
  • el Besbre (E) - 97 km
  • el Somme (D) - 46 km
  • l'Aron (D) - 105 km
  • l'Acolin (E) - 61,7 km
  • el Nièvre (D) - 53 km
  • l'Alier (E) - 410 km
  • el Vauvise (E) - 58 km
  • el Nohain (D) - 45 km
  • el Beuvron (E) - 115 km
  • el Cosson (E) - 96 5 km
  • el Cisse (D) - 81 km
  • el Cher (E) - 365 km
  • l'Indre (E) - 276 km
  • La Viena (E) - 359 km
  • el Thouet (E) - 140 km
  • L'Authion (D) - 85 km
  • el Layon (E) - 90 km
  • l'Èvre (E) - 89 km
  • l'Erdre (D) - 92 km
  • el Sèvre nantaise (E) - 125 km
  • l'Acheneau (E) - 40 km
Remove ads

Hidrologia

El règim pluvial del Loira és molt irregular,[14] i varia dels 350 m³/s a Orleans a 900 m³/s a la desembocadura. En períodes de crescudes, no és del tot estrany que superi els 2.000 m³/s a l'alt Loira i els 7.000 m³/s a la part baixa. Tampoc no són estranys 10 m³/s a Orleans durant l'estiu. Tot plegat fa que la major part del riu no sigui navegable.[15]

El riu està parcialment regulat per tres embassaments: Grangent[16] i Villerest[17] al Loira i Naussac[18] a l'Alier. Això permet mantenir un cabal regular durant l'any, controlar les crescudes i permetre el refredament de les quatre centrals nuclears que hi ha a la riba: Belleville,[19] Chinon,[20] Dampierre[21] i Saint-Laurent.[22]

Les crescudes del Loira[23]

Són relativament freqüents, cosa que ha fet que al llarg de la història s'hagin construït dics per controlar-les. Les més importants, a la regió d'Orleans, van tenir lloc el juny de 1856, quan l'aigua assolí un nivell màxim de 7,1 metres i 6.000 m3 a la unió amb l'Alier. També en foren destacables les de 1846 i 1907.

El cabal a Sant-Nazer

El cabal del Loira a Sant-Nazer ha estat estudiat entre 1994 i 2008, i en dona una mitjana de 931 m³ per segon.[24][25]

El Loira presenta unes fortes fluctuacions estacionàries. Les aigües altes tenen lloc durant l'hivern i l'inici de la primavera, amb mitjanes mensuals que superen els 1.500 m³ per segon. A partir d'abril, la mitjana baixa progressivament, fins a trobar un mínim de 242 m³ per segon durant l'agost.

Mitjana de cabal mensual al Loira (en m³/segon) mesurat a l'estació hidrològica de Sant-Nazer
dades mesurades durant 15 anys

Remove ads

La navegació pel Loire, per a transportar mercaderies i persones, ha tingut una importància variable al llarg del temps.[26][27][28][29][30][31]

Vaixells tradicionals

Referències

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads