Lorius

Lorius és un gènere d'ocells de la família dels psitàcids. Les espècies que conté aquest gènere es distribueixen des de les Moluques d'Indonèsia fins a les Illes Salomó passant per Nova Guinea. Tenen un plomatge vermell característic amb diferents quantitats de blau (i en alguns grocs i blancs), ales verdes i, en totes les espècies menys una, una corona negra. El bec és carbassa i els peus grisos. Amb una longitud de fins a 25 a 30 cm i un pes mitjà de 132 a 190 g, els membres d'aquest gènere solen ser els més grosos que els de la subfamília Loriinae.^[1][2]

Lorius

Cotorra tricolor
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Psittaciformes
Família	Psittacidae
Subfamília	Loriinae
Gènere	Lorius Vigors, 1825

Taxonomia

El gènere Lorius va ser introduït l'any 1825 pel zoòleg irlandès Nicholas Aylward Vigors amb el lori damisel·la com a espècie tipus.^[3] La paraula lori prové del malai «lūri», un nom utilitzat per a diverses espècies de lloros de colors.^[4] La paraula va ser usada per l'escriptor holandès Johan Nieuhof el 1682 en un llibre que descrivia els seus viatges a les Índies Orientals.^[5] En l'ortografia anglosaxona "laurey" va ser usada pel naturalista anglès Eleazar Albin el 1731 per a una espècie de lloro del Brasil,^[6] i després el 1751 el naturalista anglès George Edwards va usar l'ortografia "lory" quan va introduir noms per a cinc espècies de lloro de les Índies Orientals al quart volum de la seva Història natural dels ocells poc comuns. Edwards va acreditar a Nieuhof el nom.^[7] A Catalunya se'ls coneixen com a “lori”.^[8]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 6 espècies:^[9]

• lori de clatell blanc (Lorius albidinucha).
• lori de collar groc (Lorius chlorocercus).
• lori damisel·la (Lorius domicella).
• lori cridaner (Lorius garrulus).
• lori de ventre morat (Lorius hypoinochrous).
• lori tricolor (Lorius lory).