Luigi Comencini

Luigi Comencini (Salò, Llombardia, 8 de juny de 1916 − Roma, 6 d'abril de 2007) va ser un director de cinema italià.^[1][2]

Luigi Comencini

Biografia
Naixement	8 juny 1916 Salò (Itàlia)
Mort	6 abril 2007 (90 anys) Roma
Causa de mort	malaltia de Parkinson
Sepultura	cementiri Flaminio
Formació	Politècnic de Milà
Activitat
Lloc de treball	Itàlia
Ocupació	director de cinema, guionista, realitzador
Activitat	1937 -
Gènere	Commedia all'italiana
Família
Fills	Paola Comencini, Cristina Comencini, Francesca Comencini
Parents	Giulio Manfredonia Carlo Calenda
Premis
(1987)  Lleó d'Or per la carrera  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana  David di Donatello al millor director

Biografia

Al començament de la dècada del 1920, en el seguici de l'emigració italiana cap al Sud-oest de França, els pares de Luigi Comencini marxen de les ribes del llac de Garda cap al departament francès de Lot-et-Garonne, instal·lant-se a Colayrac-Saint-Cirq. Passa una part de la seva escolaritat al liceu Bernard Palissy a Agen.

Després d'estudis secundaris a França i cinc anys a l'escola d'arquitectura de Milà, funda, amb Alberto Lattuada i Mario Ferrari, la Cineteca Italiana, on reuneix els primers fons d'arxiu del cinema italià.

Crític de cinema des de finals de la guerra, escriu articles sobretot a l'Avanti i al Tempo , al mateix temps que guions.

El 1946, realitza el curtmetratge documental Bambini in città , que li val el Nastro d'argento . El món de la infantesa serà d'altra banda un dels temes recurrents de l'obra de Comencini que aborda sobretot al seu primer llargmetratge, Proibito rubare , el 1946 així com en el drama psicològic Incompreso el 1967, la telesèrie Le avventure di Pinocchio el 1972 i Voltati Eugenio el 1980.

Sovint al marge dels corrents i de les modes i malgrat grans èxits públics com Pane, amore e fantasia o de fortes obres satíriques com Tutti a casa o Lo scopone scientifico, el seu talent ha continuat estant bastant infravalorat per la crítica que li preferia, en els anys 70, un cinema més compromès.

Luigi Comencini ha tingut quatre filles: Cristina, Francesca, Paola i Eleonora, que fan totes carrera en el cinema.

Filmografia

Cinema

1937: La novelletta (documental) 1946: Bambini in città (documental) 1948: Proibito rubare 1949: L'Imperatore di Capri 1951: Persiane Chiuse 1952: La tratta delle bianche 1952: Heidi 1953: La valigia dei sogni 1953: Pane, amore e fantasia 1954: Pa, amor i gelosia (Pane, amore e gelosia) 1955: La bella de Roma 1956: Una finestra sobre Luna Park (La finestra sul Luna Park) 1957: Mariti in città 1958: Mogli pericolose 1959: Und das am Montagmorgen 1959: Le sorprese dell'amore 1960: Tutti a casa 1961: A cavall d'un tigre 1962: Il commissario 1963: La ragazza di Bube, adaptació de Carlo Cassola 1964: Tre notti d'amore (segment Fatebenefratelli) 1964: La mia signora (segment Eritrea) 1965: Les quatre nines (Le bambole), segment Il trattato di eugenetica

1965: La bugiarda 1965: Il compagno Don Camillo 1967: Incompreso 1968: Servei secret a la italiana 1969: Infanzia, vocazione e prime esperienze di Giacomo Casanova, Veneziano 1969: Senza sapere niente di lei 1972: Lo scopone scientifico 1974: Delitto d'amore 1974: Mio Dio, come sono caduta in basso! 1975: La donna della domenica 1976: Signore e signori, buonanotte 1976: Basta che non si sappia in giro!… (segment L'Equivoco) 1976: Quelle strane occasioni (segment L'ascensore) 1977: La casa dels embolics (Il gatto) 1979: L'ingorgo - Una storia impossibile 1980: Voltati Eugenio 1982: Cercasi Gesu 1984: Cuore 1987: La Storia (Telefilm) 1987: Un ragazzo di Calabria 1988: La Bohème, adaptació de l'opéra de Puccini 1989: Buon Natale… buon anno 1991: Marcellino, pane e vino

Televisió

• 1970: I bambini e noi (sèrie)
• 1972: Les aventures de Pinotxo (Le avventure di Pinocchio), minisèrie de sis episodis
• 1983: Il matrimonio di Caterina (telefilm)
• 1988: Les Français vus par (sèrie)

Premis i nominacions[cal citació]

Premis

• 1947: Nastro d'argento al millor documental per Bambini in città
• 1954: Os de Plata a la millor direcció per Pane, amore e fantasia
• 1967: Premi David di Donatello: David di Donatello al millor director - Incompreso
• 1982: Nastro d'argento al millor guió original per Cercani Gesù
• 1987: Lleó d'Or per la carrera

Nominacions

• 1957: Os d'Or per La finestra sul Luna Park
• 1959: Os d'Or per Und das am Montagmorgen
• 1964: Os d'Or per La ragazza di Bube
• 1967: Palma d'Or per Incompreso
• 1974: Palma d'Or per Delitto d'amore
• 1979: Palma d'Or per L'ingorgo - Una storia impossibile
• 1987: Lleó d'Or per Un ragazzo di Calabria