Mabel Parton
tennista professional britànica From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Mabel Bramwell Parton (Hampstead, Londres, Anglaterra, 22 de juliol de 1881 − Limpsfield, Surrey, 12 d'agost de 1962) fou una tennista britànica, guanyadora d'una medalla olímpica de bronze en els Jocs Olímpics d'Estocolm 1912.[1]
Era filla de Sir Peter Squire i Mabel, reconegut farmacèutic britànic. Es casà en dues ocasions, primer amb Ernest George Parton (1906) i després amb el també tennista Theodore Mavrogordato (1924).
Va debutar a Wimbledon l'any 1904 amb 23 anys, i va participar en totes les edicions fins al 1928, amb l'excepció de les edicions suspeses per la Primera Guerra Mundial. Va arribar a jugar les semifinals individuals els anys 1911 i 1920, mentre que en dobles mixtos també va disputar les semifinals l'any 1913 amb Ethel Larcombe com a parella. En els Jocs Olímpics d'Estocolm de 1912 va concórrer a la competició individual femenina en pista interior, on fou eliminada en semifinals per la seva compatriota i finalment medalla d'or Edith Hannam, però en la final de consolació es va imposar a la tennista sueca Sigrid Fick, amb la qual cosa guanyà la medalla de bronze. També va disputar la prova de dobles mixtos amb el seu futur marit Theodore Mavrogordato.
Remove ads
Jocs Olímpics
Individual
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads