Macroalga

Les macroalgues són un tipus d'alga marina de mida macroscòpica, en general multicel·lulars, que és el que les diferencia de les microalgues, que són de mida microscòpica i unicel·lulars. Les macroalgues no han de confondre's amb la herba marina, que és un fons marí poblat per plantes vasculars (posidònia, zostera, etc.) i no per algues. Entre les macroalgues més conegudes hi ha el sargasso i les laminàries, que formen els boscos d'algues, un dels ecosistemes marins més importants.

Macroalga

Grup sense valor taxonòmic

Les macroalgues poden ser algues verdes (Chlorophyta i Charophyta) pertanyents al clade Viridiplantae dins del grup Archaeplastida, sent les més properes a les plantes terrestres, algues vermelles (Rhodophyta) que es troben fora d'aquest clade però que també pertanyen al grup Archaeplastida, o algues brunes (Phaeophyceae) que pertanyen al fílum Heterokontophyta, per la qual cosa no es consideren veritables plantes.

Anatomia

L'aspecte de l'alga s'assembla a plantes terrestres no arbòries. La seva anatomia inclou:^[1]

Tal·lus

El tal·lus és el cos de les algues. Conté làmina, cama i fixador.

Làmina o fulla

És una estructura aplanada una mica semblant a les fulles. Conté sorus i pneumatocists, sent els sorus un cúmul d'espores i el pneumatocist una bufeta d'aire. Un òrgan d'assistència a la flotació a la fulla. En els kelps (nom vulgar d'un grup de gèneres de les laminarials), hi ha un pneumatocist o surador entre la làmina i la cama.

Cama

És l'estructura de sosteniment, similar a la tija. En algunes laminariales pot mancar.

Fixador

És una estructura basal que proporciona un enganxament a un substrat. En el cas de les algues, l'haptera és una extensió similar a un dit sovint amb un disc terminal que s'ancora a un substrat bentònic

La cama i la làmina són coneguts col·lectivament com a fronda.

Grups

Evolutivament, les macroalgues apareixen en moments diferents de la història evolutiva de les algues, per la qual cosa són diferents grups sense relació:

• Ulvophyceae, macroalgues verdes (cloròfits) compostes per una sola cèl·lula de gran desenvolupament.
• Charophyta, macroalgues verdes multicel·lulars d'aigua dolça que van antecedir evolutivament a les plantes terrestres.
• Rodophyta, macroalgues vermelles, el subgrup de les quals més important és Florideophyceae.
• Phaeophyceae, macroalgues brunes, grup que conté les de major mida, com es veu en els boscos de varec.

Exemples

Destaquen els següents gèneres:

Gènere[2]		Tipus d'alga	Comentaris
Caulerpa		Verda	Subaqüàtica
Fucus		Bruna	En zones entre marees sobre costes rocoses.
Gracilaria		Vermella	Conreada com a aliment.
Laminaria		Bruna	Habita en profunditats de 8 a 30 m sota la superfície, conreada com a aliment.
Macrocystis		Bruna	Gran alga, forma grans frondes flotants.
Porphyra		Vermella	En zones entre marees amb climes temperats. Conreada com a aliment.

Vegeu també

• Microalga
• Sushi