Malaltia infecciosa

Una malaltia infecciosa és la manifestació clínica conseqüència d'una infecció provocada per un microorganisme —com bacteris, fongs, virus, protozous, etc.— o per prions. En el cas d'agents biològics patògens de grandària macroscòpica, no es parla d'infecció, sinó d'infestació. L'especialitat en medicina que combat les infeccions és la infectologia.^[1]

Malaltia infecciosa

Tipus	malaltia i infection associated with diseases (en)
Especialitat	infectologia
Patogènesi
Causat per	patogen
Causa de	psicosi infecciosa
Classificació
CIM-11	1G60
CIM-10	I
CIM-9	001-139001-139
Recursos externs
MeSH	D003141
UMLS CUI	C0009450 i C0001485
DOID	DOID:0050117

Generalitats

Les malalties infeccioses es caracteritzen per l'aparició de símptomes tals com febre, malestar general i decaïment. Tota malaltia infecciosa passa per 4 etapes:

1. El contagi. Quan una persona malalta emmalalteix una altra sana.
2. Període d'incubació. Temps comprès entre l'entrada de l'agent fins a l'aparició dels seus primers símptomes. Aquí el patogen es pot multiplicar i repartir-se per les zones d'atac. El temps varia depenent de la malaltia.
3. Període de desenvolupament. Apareixen els símptomes característics.
4. Convalescència. Es venç la malaltia i l'organisme es recupera.

Transmissibilitat

Les malalties infeccioses es divideixen en transmissibles i no transmissibles. Les malalties infeccioses transmissibles es poden propagar directament des de l'individu infectat, a través de la pell o les membranes mucoses o, indirectament, quan la persona infectada contamina l'aire per mitjà de la respiració, un objecte inanimat o un aliment. En les malalties infeccioses no transmissibles el microorganisme no es contagia d'un individu a un altre, sinó que requereix unes circumstàncies especials, siguin mediambientals, accidentals, etc., per a la seva transmissió. En aquests casos, les persones infectades no transmeten la malaltia.

Classificació

Una classificació útil, i clínicament generalitzada, agrupa les malalties infeccioses segons les característiques biològiques de l'agent patogen que les produeix:^{[cal citació]}

Infeccions bacterianes

Malaltia	Agent	Principals símptomes
Brucel·losi[2]	Brucella spp.	Febre ondulant, adenopatia, endocarditis, pneumònia
Àntrax[3]	Bacillus anthracis	Febre, pàpula cutània, sèpsia.
Còlera[4]	Vibrio cholerae	Febre, diarrea, vòmits, deshidratació.
Diftèria[5]	Corynebacterium diphtheriae	Febre, amigdalitis, lesions a la pell
Escarlatina[6]	Streptococcus pyogenes	Febre, amigdalitis, eritema
Erisipela[7]	Streptococcus spp.	Febre, eritema, pruïja, dolor
Febre Q[8]	Coxiella burnetii	Febre alta, cefalea intensa, miàlgia, confusió, vòmits, diarrea
Febre tifoide[9]	Salmonella typhi, Salmonella paratyphi	Febre alta, bacterièmia, cefalàlgia, estupor, tumefacció de la mucosa nasal, llengua "torrada", úlceres al paladar; hepatosplenomegàlia, diarrea], perforació intestinal
Legionel·losi[10]	Legionella pneumophila	Febre, pneumònia
Pneumònia[11]	Streptococcus pneumoniae, Staphylococcus aureus, Klebsiella pneumoniae, Mycoplasma spp., Chlamydia spp.	Febre alta, expectoració groguenca i/o sanguinolenta, dolor toràcic.
Tuberculosi[12]	Mycobacterium tuberculosis	Febre, esgotament, suors nocturnes; necrosi pulmonar
Tètanus[13]	Clostridium tetani	Febre, paràlisi

Infeccions víriques

Malaltia	Agent	Principals símptomes
COVID-19	SARS-CoV-2	Febre, tos seca, cansament, hemoptisi, dolor als músculs, artràlgia, dificultat respiratòria, insuficiència respiratòria, cefalàlgia i rinitis
Dengue	Flavivirus	Febre, dolor intens a les articulacions i músculs, inflamació dels ganglis limfàtics i erupció ocasional de la pell
Febre groga	Flavivirus	Febre alta, icterícia, sagnat de nas i boca, vòmit negre, bradicàrdia a pesar de la febre, deshidratació
Febre hemorràgica d'Èbola	Filovirus	Febre alta, postració, miàlgia, artràlgias, dolor abdominal, cefalea, erupcions cutànies hemorràgiques per tot el cos.
Grip	Influenzavirus	Febre, astènia, cefalea, malestar general, tos seca, dolor de gola; gastroenteritis, vòmits, diarrea.
Hepatitis A, B, C, G	A: Enterovirus (VHA); B: Orthohepadnavirus (VHB); C: Hepacivirus (VHC); G:VHG	Inflamació del fetge; febre, cansament, nàusees, diarrea
Herpes	Herpesvirus	Ampolles cutànies a la boca (herpes labial), als genitals (herpes genital) o a la pell (herpes zòster)
Mononucleosi	Virus d'Epstein-Barr	Febre, faringitis, inflamació dels ganglis limfàtics, cansament
Parotiditis (Galteres)	Paramixovirus	Febre, cefalea, dolor i inflamació de les glàndules salivals
Pesta porcina	Pestivirus	Febre, leucopènia, tremolors, paràlisi, mort
Poliomielitis	Enterovirus	Inflamació a les neurones motores de la columna vertebral i del cervell que ocasiona paràlisi i atròfia muscular
Ràbia	Rhabdovirus	Febre, vòmits, confusió, agressivitat, al·lucinacions, convulsions, paràlisi, diplòpia, hidrofòbia, coma i mort
Refredat	Rinovirus, Coronavirus, Ecovirus, Coxsackievirus	Esternuts, secreció, congestió i picor nasal, dolor de gola, tos, cefalea, malestar general
Rubèola	Rubivirus	Febre, cefalea, erupcions a la pell, malestar general, envermelliment dels ulls, faringitis, inflamació dolorosa de ganglis al voltant del clatell
SARS	SARS-CoV	Febre, cefalàlgia, tos, hipòxia, dispnea i cianosi
Xarampió	Morbillivirus	Febre, erupcions a la pell, tos, rinitis; diarrea, pneumònia, encefalitis
Varicel·la	Varicela-zoster	Febre, cefalea, malestar general, erupció cutània en forma d'ampolles
Verola	Orthopoxvirus	Febre alta, malestar, cefalea, forta erupció cutània en forma de pústules, que deixen greus cicatrius a la pell

Infeccions fúngiques

• Aspergil·losi
• Candidosi
• Cromomicosi
• Dermatofitosi
• Esporotricosi
• Histoplasmosi
• Otomicosi
• Pitiriasi versicolor
• Queratomicosi

Infeccions per protozous

Article principal: Protozoosi

Les més importants són:

• Malària
• Amebosi
• Tripanosomosi africana
• Malaltia de Chagas

Infeccions per prions

• Malaltia de Creutzfeldt-Jakob
• Encefalopatia espongiforme bovina ("Mal de les vaques boges")
• Tremolor ovina (Scrapie)
• Insomni familiar fatal
• Kuru

Mortalitat

L'Organització Mundial de la Salut registra la informació sobre les morts globals segons la Classificació Internacional de Malalties (ICD, per les sigles en anglès). La taula següent reflecteix les malalties infeccioses que causaren més de 100.000 defuncions durant una estimació feta el 2002. També s'hi inclouen les dades del 1993 per poder-les comparar.

Mortalitat mundial a causa de malalties infecioses^[14]

Classificació	Causa de la mort	Morts del 2002	Percentatge sobre totes les morts	Morts del 1993	Classificació de 1993
N/A	Totes les malalties infeccioses	14,7 milions	25,9%	16,4 milions	32,2%
1	Infeccions de les vies respiratòries baixes[a]	3,9 milions	6,9%	4,1 milions	1
2	VIH/sida	2,8 milions	4,9%	0,7 milions	7
3	Gastroenteritis[b]	1,8 milions	3,2%	3,0 milions	2
4	Tuberculosi (TB)	1,6 milions	2,7%	2,7 milions	3
5	Malària	1,3 milions	2,2%	2,0 milions	4
6	Rubèola	0,6 milions	1,1%	1,1 milions	5
7	Tos ferina	0,29 milions	0,5%	0,36 milions	7
8	Tètanus	0,21 milions	0,4%	0,15 milions	12
9	Meningitis	0,17 milions	0,3%	0,25 milions	8
10	Sífilis	0,16 milions	0,3%	0,19 milions	11
11	Hepatitis B	0,10 milions	0,2%	0,93 milions	6
12-17	Malalties tropicals (6)[c]	0,13 milions	0,2%	0,53 milions	9, 10, 16-18
Nota: Altres causes de mort inclouen malalties maternals i perinatals (5,2%), deficiències nutricionals (0,9%), malalties no contagioses (58,8%) i ferides (9,1%).

Notes

1. La infecció de vies respiratòries baixes inclou pneumònies, influenzas i bronquitis.^[15]
2. Les gastroenteritis són causades per diferents microorganisme, incloent-hi el còlera, el botulisme, i l'E. coli, entre d'altres.^[16]
3. Les malalties tropicals inclouen: la malaltia de Chagas, dengue, filariosi, leishmaniosi, oncocerciasi, esquistosomosi i tripanosomosi.^[17]