Amigdalitis
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'amigdalitis, vulgarment angines, és la inflamació d'una[1] o ambdues amígdales palatines, unes masses tissulars ovals i carnoses, que són a la paret lateral de l'orofaringe a cada costat de la gola i que formen part de l'anell faríngic de Waldeyer.[2] Aquestes agrupacions de teixit limfoide[3] contenen cèl·lules que produïxen anticossos útils en la lluita contra la infecció, encara que amb freqüencia no la poden evitar.[4] En les criptes amigdalines de nens i adults, sans o malalts, amb i sense amigdalitis de repetició s'han detectat més de cent bacteris diferents.[5]
Remove ads
Història
Les angines, denominades αντιαδɛζ (antiades), van ser àmpliament descrites en el Corpus hipocràtic.[6] Aulus Corneli Cels fou qui primer descrigué una amigdalectomia, un procediment d'extracció amigdalina que practicava amb els seus propis dits. Aeci d'Amida era partidari de l'ús d'ungüents, olis medicinals i fórmules magistrals amb greix de granota per tractar la malaltia.[7] Pau d'Egina, al sisè llibre de l'obra Hypomnema (també anomenada De Re Medica Libri Septem), descriu el seu mètode d'amigdalectomia amb pinces i tisores.[8] Abulcasis va crear un instrument quirúrgic especial per evitar la sufocació del pacient durant aquest tipus de cirurgia.[9]
Remove ads
Causes
Hi ha moltes causes d'amigdalitis, entre elles virus i bacteris altament contagiosos. Per exemple:
- El bacteri estreptococ betahemolític del Grup A (EBGA), comunament anomenat Streptococcus pyogenes (la causa més comuna d'amigdalitis en nens).[10]
- El bacteri Staphylococcus aureus.[11]
- El bacteri làctic Lactococcus garvieae.[12]
- El cocbacil Haemophilus influenzae.[13]
- El cocbacil Yersinia enterocolitica.
- El bacil de Koch.[14]
- El bacil Pseudomonas aeruginosa.[15]
- El bacteri gramnegatiu Helicobacter pylori.[16]
- El bacil anaerobi Fusobacterium necrophorum.[17]
- L'espiroqueta Treponema pallidum.[18]
- El fong filamentós Fusarium solani.[19]
- Els adenovirus.[20]
- El virus de la grip.[21]
- El virus d'Epstein-Barr.[22]
- Els enterovirus.
- El virus de l'herpes simple.[23]
- El virus de la verola del mico.[24]
- El virus del sarcoma de Kaposi.[25]
- El virus del xarampió.[26]
Remove ads
Transmissió
Quan la malaltia és causada pel bacteri Streptococcus pyogenes, aquesta es dispersa per contacte directe i proper amb les secrecions provinents de les vies respiratòries de la persona infectada al tossir o esternudar.[27] Un contacte casual rarament és motiu de transmissió. Algunes vegades, el menjar contaminat per estreptococs a causa de l'escassa higiene dels seus manipuladors,[28] especialment llet o productes làctics, pot ser l'origen de brots d'amigdalitis. Els pacients sense tractament són més contagiosos durant les 2-3 setmanes després d'haver estat infectats. El període d'incubació, el període després la infecció i abans que mostri símptomes, és difícil d'establir, ja que algunes persones no mostren cap símptoma. No obstant això, es creu que pot ser d'1 setmana.
D'igual forma, el contacte directe o indirecte amb algun dels microorganismes causals, en presència d'immunosupressió,[29] pot causar el desenvolupament de la malaltia.[30]
Amigdalitis aguda
El principal origen d'inflamació aguda de les amígdales palatines és la infecció per l'EBGA.[31] En certs casos, les amigdalitis estreptocòciques agudes tenen relació amb el desenvolupament posterior de febre reumàtica,[32] de miocarditis,[33] de nefropatia per IgA,[34] d'urticària recurrent,[35] d'angina de Ludwig,[36] d'abscessos periamigdalins,[37] de fasciïtis necrosant cervical,[38] d'artritis reactiva[39] o d'una úlcera de Lipschütz.[40] L'amigdalitis aguda pot ser el primer i infreqüent signe d'una leucèmia.[41]
Manifestacions clíniques
Mal de gola,[42] les amígdales es tornen blanques o vermelles, hi ha aparició de pus en plaques sobre la superfície amigdalina, febre, problemes en empassar o menjar (disfàgia), dolor a la deglució (odinofàgia).[43] Altres símptomes poden incloure mal de cap, mal de panxa, exantema escarlatiniforme,[44] convulsions en casos amb febre alta,[45] otàlgia referida o ronquera.[46] En adults, la coexistència d'una hepatitis vírica per l'herpes simple tipus 1 i d'amigdalitis per febre glandular és un fet que s'ha descrit molt ocasionalment.[47] Inusualment, en casos d'amigdalitis fol·licular infantil apareix una limfocitosi atípica.[48] Una de les complicacions més greus i que pot posar en perill la vida del malalt[49] de l'amigdalitis purulenta és la sèpsia causada pel fusobacteri Fusobacterium necrophorum,[50] en el context d'una síndrome de Lemierre.[51] Una particular variant d'aquesta síndrome és la tromboflebitis aïllada de la vena facial.[52] Rares vegades, una síndrome de Grisel (subluxació no traumàtica de l'articulació atlantoaxial)[53] té el seu origen en una amigdalitis prèvia.[54] Prendre líquids tebis, no calents, pot alleujar la simptomatologia dolorosa. No és recomanable el consum de suc de taronja o altres begudes cítriques, ja que tenen àcids que poden irritar encara més la gola, o l'ús d'antibiòtics sense prescripció mèdica.[55]
Etiologia
Tractament
- Antibiòtics: fenoximetilpenicil·lina[58] (Penilevel) 800mg/8h * 8-10 dies, cefditorèn pivoxil (Meiact, Spectracef) 200mg/12h * 10 dies;[59] però si hi ha al·lèrgia a la penicil·lina: claritromicina, eritromicina (EFG, Pantomicina) o azitromicina (EFG, Vinzam, Zitromax).[60]
- Antiinflamatoris[61]
- Calmants per a la disfàgia
Remove ads
Amigdalitis crònica
Es presenta de diverses formes:[62] amigdalitis de repetició,[63] hipertròfia d'amígdales palatines[64] o amigdalitis caseosa.[65] Els gèrmens s'acantonen en les criptes i donen lloc a la clínica:[66]
- Anorèxia
- Astènia
- Disfàgia discreta
- Febrícula
- Ganglis que no disminuïxen fins a una grandària normal[67]
- Càlculs amigdalins[68]
- Alcalosi
- Apnea del son pediàtrica[69]
- Possible disseminació infecciosa a distància[70]
Tractament
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads