Malation
compost químic From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El malation és un insecticida i fàrmac sintètic del grup dels organofosforats.[1] Actua, com molts organofosforats, per unir-se de forma irreversible a l'enzim colinesterasa.[2] D'aquesta forma s'impedeix la relaxació i l'aturada de transmissió d'impulsos nerviosos a les sinapsis, el que produeix un esgotament en l'individu.[3] És molt tòxic per a les abelles i no es pot utilitzar durant l’època de floració de fruiters.[1]
Té una baixa toxicitat per als humans. Pot ocasionar quadres d'intoxicació greus amb efectes indesitjats colinèrgics centrals i perifèrics. Malgrat això, estudis recents han demostrat una connexió entre elevats nivells en orina dels seus metabòlits en nens i un índex elevat de Trastorns de deficiència d'atenció i hiperactivitat. Existeix una al·lergia al malation.[4]
Àmpliament utilitzat en l'agricultura, zones residencials o jardins per al control de plagues. Només pot ser utilitzat per professionals.[5] Les formulacions a base de malation han d’anar acompanyades de les instruccions necessàries per evitar qualsevol risc de formació d'isomalation en quantitats superiors a les permeses durant l’emmagatzematge i el transport.[5]
Remove ads
Utilitats
És eficaç contra la mosca de la fruita (Ceratitis capitata), les caparretes (Eulecanium corni, Eulecanium coryli), la caparreta acanalada (Icerya purchasi), ceratitis i altres dípters, el cuc del raïm (Lobesia botrana), l'aranya roja (Tetranychus urticæ), la mosca de l'oliva (bractocera oleæ) i molts altres,[6] tot i que en uns quants casos existeixen alternatives biològiques.[7]
Va ser utilitzat per primer cop a Califòrnia el 1980, en aquest cas contra la plaga de la fruita mediterrània.[8] Es va aplicar mitjançant polvoritzacions aèries gairebé setmanals per comunitats suburbanes.[9]
El malation, emprat juntament amb combustible diesel, va ser la principal arma en la lluita contra zones infestades de mosquits. Però, la mescla es va diluir amb menys pesticida amb el pas del temps. Fet que va propiciar que els insectes esdevinguessin molt resistents al tractament i l'efectivitat baixés moltíssim.
Remove ads
Ús mèdic
Solucions molt diluïdes de malation (al voltant del 0,5%) són emprades per el tractament de polls. Aquest plaguicida, juntament amb el lindà, són els únics agents químics aprovats per la FDA per al tractament d'aquests insectes. Malgrat això, recents estudis del Regne Unit en posen en dubte l'eficàcia.
També és un agent químic emprat en el tractament de la sarna, però no és disponible amb aquest propòsit als Països Catalans.[10]
Remove ads
Riscos
Toxicitat del malation
El malation és lleugerament tòxic per ingestió amb valors de LD50 entre 1000 mg/kg i 10000 mg/kg en rates i 400-4000 mg/kg en ratolins. La toxicitat de contacte amb la pell és moderada. Els efectes de l'insecticida, són semblants al de la resta d'organofosfats, però requereix una exposició molt més intensa per provocar-los. Els efectes en lhumà, a una exposició moderada, poden ser tant malestar general, mal de cap o nàusees. En cas d'exposició massa elevada, pot provocar pèrdua de consciència, incontinència o la mort.
Aquest insecticida, en canvi, no presenta una toxicitat crònica per al subjecte després d'haver estat exposat.
Comportament en humans i animals
El pesticida és ràpidament absorbit per totes les vies possibles de l'organisme i d'una forma molt efectiva. El malation pateix un mecanisme de desintoxicació per part d'animals i humans similar a tots els organofosforats. Estudis en animals indiquen que un cop a l'organisme, l'insecticida és eliminat ràpidament en l'orina, per defecació o també per la respiració. S'han trobat temps de vida mitjana a l'organisme de rates d'unes vuit hores o de dos dies en vaques. Un altre tipus de degradació que pot patir el malation, és el trencament d'enllaços èster de la molècula. El malation necessita una conversió a malaoxó per a esdevenir un agent anticolirinesterasa actiu i, per tant, potencialment tòxic.
Perills mediambientals
Estudi del malation al sòl i aqüífers
El malation té una persistència baixa a sól amb temps de vida mitjana en conreus d'entre 1 i 25 dies. La degradació és ràpida i és lligada a l'empaquetament i composició del sòl. Pateix biodegradació i també degradació no biològica en presència d'humitat. Es degrada també sota la influència de la llum del dia (degradació fotolítica)que trenca la molècula un cop s'allibera el pesticida a l'atmosfera.
Estudi del malation en aigua
En rius, el temps de vida mitjà s'estima que és inferior a una setmana. Sobta la gran diferència del mateix compost en aigua destil·lada, on té una persistència de tres setmanes o més. Aquest temps, és encara més curt en aigües marítimes, on la salinitat augmenta la inestabilitat.
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads