Manuel Ferrer i Sitges

Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Braç Militar de Catalunya, nascut a finals del segle xvii i que va morir durant el segle xviii.^[1] Fou un dels nou ponents que va participar en la Junta de Braços del 5 de juliol de 1713 reunida a Barcelona per tal de decidir si es resistia a la invasió per part de les tropes de Felip V o bé es capitulava.

Manuel Ferrer i Sitges

Biografia
Naixement	(es) Manuel de Ferrer y Sitges segle XVII Barcelona
Mort	segle XVIII
Activitat
Ocupació	militar, polític

Es té constància del seu discurs complet de Manuel Ferrer i Sitges^[2] en aquesta Junta de Braços de 1713 gràcies al capità Francesc de Castellví, qui va publicar la transcripció en castellà d'aquest discurs en el llibre "Narraciones Históricas",^[3] publicat en castellà perquè els filipistes no tergiversessin la història ni el destruïssin. La Junta finalment va decretar la guerra a ultrança^[4] contra Felip V, una lluita que va continuar a Barcelona fins a l'11 de setembre de 1714.

Francesc Castellví va lluitar amb les tropes de la Coronela de Barcelona contra els filipistes, després de la guerra fou perseguit pels filipistes i s'hagué d'exiliar a Viena. En canvi Manuel Ferrer i Sitges no va anar a l'exili però les tropes filipistes varen quedar-se amb totes les seves possessions.

Algunes paraules eloqüents del seu discurs foren:

• "No donen nostres lleis i privilegis facultat per oposar-se als que injustament volen oprimir-nos?".

• "La independència de conservar estes Ilibertats confirma l’autoritat de Catalunya de pendre les armes per defensa de sos privilegis i lleis".
• "Els castellans es rebenten d’enveja i interpreten la felicitat aliena com el propi infortuni i també, a causa de la inveterada rivalitat amb els catalans, en suporten amb dificultats el creixement".
• "Les infraccions de lleis i privilegis que executaven los ministres del sereníssim Duc d’Anjou són provades; les públiques ofenses i injustícies que en tants anys ha tolerat Catalunya del ministeri castellà s’han fet notòries. Què esperam?".
• "Per totes estes raons sobredites, só de vot que des de luego s’empunyen les armes, s’alcen banderes, s’allisten soldats, no perdent-se un mínim moment".