Margarida I de Flandes

Margarida d'Alsàcia (1145 - † Castell de Male, prop de Bruges, 15 de novembre de 1194), tercera filla del comte Teodoric d'Alsàcia (conegut també com a Thierry o Teodoric III de Lorena) i de Sibil·la d'Anjou († 1165), germana del comte Felip d'Alsàcia (de vegades Felip de Lorena)

Castell de Male (en l'actualitat Abadia de Sant Trudó

Margarida I de Flandes

Biografia
Naixement	1145 Lorena
Mort	15 novembre 1194 (48/49 anys) Bruges
Sepultura	Catedral de Sant Donacià
Activitat
Ocupació	política
Altres
Títol	Comtessa
Família	Casa de Lorena
Cònjuge	Balduí V d'Hainaut (1169 (Gregorià)–) Raül II de Vermandois (1160 (Gregorià)–)
Fills	Sybilla de Henao  () Balduí V d'Hainaut Isabel d'Hainault  () Balduí V d'Hainaut Balduí I de Constantinoble  () Balduí V d'Hainaut Felip I el Noble  () Balduí V d'Hainaut Enric I de Flandes  () Balduí V d'Hainaut Violant de Flandes  () Balduí V d'Hainaut Eustace of Flanders  () Balduí V d'Hainaut
Pares	Teodoric d'Alsàcia   i Sibil·la d'Anjou
Germans	Laureta de Alsacia Gertrudis d'Alsàcia Mateu d'Alsàcia Felip d'Alsàcia Pere de Flandes

Vers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois. Però aquest va ser afectat per la lepra cap a 1163^[1] i el seu matrimoni no va poder ser consumat i fou annul·lat. El 1169, per segellar la reconciliació entre el comtat de Flandes i el Comtat d'Hainaut, Margarida d'Alsàcia es va casar amb el comte Balduí V d'Hainaut i de Namur (Balduí I de Namur)

Felip d'Alsàcia va morir de la pesta en el transcurs de la tercera Croada, el 1191. No tenia fills legítims. La seva successió va excitar la cobdícia del rei de França, Felip August que va intentar amagar la mort del comte de Flandes, fins a la seva pròpia tornada a França.^[2] Però la notícia es va propagar ràpidament i el comte i la comtessa d'Hainaut van anar immediatament a Flandes per prendre possessió de la seva terra. En tant que descendent directe de Balduí I Braç de Ferro i germana del difunt comte, Margarida i el seu marit foren ben acollits a les ciutats de Flandes a excepció de Gant^[3] que acollia Matilde de Portugal, vídua de Felip d'Alsàcia. Aquesta volia recuperar la totalitat del comtat. Guillem de les Mans Blanques, arquebisbe de Reims fou encarregat d'arbitrar entre els pretendents.

Ascendència

16. Gerard de Bouzonville

8. Gerard I de Lorena

17. Gisela

4. Teodoric II de Lorena

18. Albert II de Namur

9. Hedwiga de Namur

19. Regelinda de Verdun

2. Teodoric d'Alsàcia

20. Balduí V de Flandes

10. Robert I de Flandes

21. Adela de França

5. Gertrudis de Flandes

22. Bernat II de Saxònia

11. Gertruda de Saxònia

23. Eilika de Schweinfurt

1. Margarida d'Alsàcia

24. Jofré II del Gâtinais

12. Folc V d'Anjou

25. Ermengarda d'Anjou

6. Folc V d'Anjou

26. Simó I de Montfort

13. Bertrada de Montfort

27. Agnès d'Évreux

3. Sibil·la d'Anjou

28. Joan de Baugency

14. Elies I del Maine

29. Paula del Maine

7. Eremburg del Maine

15. Matilde de Château du Loir

Descendència

Del seu matrimoni amb Balduí V d'Hainaut, Margarida va tenir vuit fills:

• Isabel (1170-1190), casada amb el rei Felip II de França
• Balduí (1171-1205), comte de Flandre, d'Hainaut i emperador llatí
• Violant d'Hainaut (1175- 121), casada amb Pere II de Courtenay, emperador llatí
• Felip I el Noble, comte o marquès de Namur (1175- 1212)
• Enric (1176-1216), emperador llatí
• Sibil·la (1179-1217),casada amb Guichard IV senyor de Beaujeu
• Eustaqui (†1219), regent del regne de Tessalònica
• Godofreu d'Hainaut