Maria Chiara Carrozza

Maria Chiara Carrozza (Pisa, 16 de setembre de 1965) és una enginyera i política italiana. Va ser Ministra d'Educació, Universitats i Recerca entre el 28 d'abril de 2013 i febrer de 2014.^[1][2][3]

Maria Chiara Carrozza

(2013)
Biografia
Naixement	16 setembre 1965 (60 anys) Pisa (Itàlia)
Ministra d'Educació, Universitat i Recerca
28 abril 2013 – 22 febrer 2014 ← Francesco Profumo – Stefania Giannini → Membre del gabinet: Govern Letta
Diputada de la República d'Itàlia
5 març 2013 – 22 març 2018 Legislatura: dissetena legislatura d'Itàlia Circumscripció electoral: Tuscany (Chamber of Deputies constituency) (en)
Dades personals
Formació	Universitat de Pisa Escola Superior Santa Anna de Pisa
Activitat
Lloc de treball	Roma
Ocupació	enginyera, política, física, professora d'universitat
Ocupador	Escola Superior Santa Anna de Pisa (1992–) Universitat Guglielmo Marconi
Partit	Partit Democràtic

Biografia

Maria Chiara Carrozza va acabar els estudis de grau en Física a la Universitat de Pisa, Itàlia l'any 1999 i va finalitzar el seu doctorat en enginyeria a l'Scuola Superiore Sant'Anna (SSSA) al 1994.

És catedràtica d'enginyeria robòtica i biomèdica per l'Scuola Superiore Sant'Anna (SSSA) des de novembre de 2006. En el període de 2007 fins a 2013 va ser rectora de la mateixa universitat.

Al 2013 va ser elegida membre del Parlament Italià i exerci el càrrec fins al 2018. El 28 d'abril de 2013 va ser nomenada Ministra d'Educació i Recerca, i ho fou fins al febrer de 2014. De març de 2014 fins al maig del mateix any va ser membre del Comitè de activitats productives, comerç i turisme al Parlament italià; des del juny de 2014 ha estat membre del Comitè d'assumptes exteriors al Parlament.

Té responsabilitats científiques i de coordinació en diversos projectes de recerca nacionals i internacionals. La seva recerca se centra en l'enginyeria de la rehabilitació, robòtica portable, mans cibernètiques, dispositius robòtics per reemplaçar i augmentar extremitats superiors i inferiors i sensors tàctils. Actualment coordina un grup de 30 persones, incloent investigadors post-doctorals, doctorants, estudiants i d'altres professors. És autora de més de 80 articles científics i ha fet més de 120 contribucions a congressos. Te també 12 patents.^[4][5]