Maria Mercè Prat i Prat

Maria Mercè Prat i Prat (Barcelona, 6 de març de 1880 - 24 de juliol de 1936) va ésser una religiosa, germana de la Companyia de Santa Teresa de Jesús. Afusellada durant els primers dies de la Guerra Civil espanyola, és venerada com a beata i màrtir per l'Església Catòlica Romana.^[1]

Maria Mercè Prat

Retrat de Maria Mercè Prat
Biografia
Naixement	Maria Mercè Prat i Prat 6 març 1880 Barcelona
Mort	24 juliol 1936 (56 anys) Barcelona
Sepultura	Casa de la Companyia de Teresa de Jesús (Barcelona)
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	religiosa catòlica
Orde religiós	Companyia de Santa Teresa de Jesús
Verge i màrtir
beata
Celebració	Església Catòlica Romana
Festivitat	24 de juliol
Iconografia	Amb hàbit teresià i amb nens

Biografia

Va néixer a Barcelona, filla de Joan Prat i Teresa Prat; el seu pare va morir en 1895, i la seva mare, un any més tard. Va estudiar al col·legi de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, on va acostumar-se a la pregària i l'ideal religiós, fent-se membre de l'Arxiconfraria Teresiana que havia fundat Enric d'Ossó. Convençuda de la bondat de la tasca d'ensenyament de la congregació teresiana, hi va ingressar l'agost de 1904 com a novícia. L'1 de març de 1905 va vestir-ne l'hàbit i el 10 de març de 1907 va fer-hi els vots.

Era tinguda com una germana exemplar, per la seva prudència, simpatia i virtut. Com les altres germanes, es dedicava a l'ensenyamen de la joventut. Durant els anys de la Segona república espanyola, la vida de la comunitat es veié afectada per les disposicions legislatives contràries al clergat i a l'ensenyament religiós. Tancat el col·legi, el juliol de 1936 va ésser aturada per uns milicians que li demanaren que s'identifiqués, a la qual cosa va dir que era una religiosa de l'ensenyament, cosa que estava prohibida i castigada amb la mort. Va ésser detinguda, interrogada i amenaçada, però no va voler abjurar de la seva fe ni penedir-se del que havia fet. La matinada del 24 de juliol, va ésser afusellada a la carretera de l'Arrabassada, a Barcelona. La germana que l'acompanyà testimonià que les seves últimes paraules foren "Jesús, Josep i Maria" i "Perdona'ns com perdonem".^[2]

Veneració

Tomba de la beata a la capella del Col·legi de Teresianes de Barcelona

El 21 de maig de 1955 les seves restes mortals van ésser instal·lades al cementiri de les Corts de Barcelona, a una urna al nínxol de la companyia teresiana. El 29 d'abril de 1990, Joan Pau II la beatificà, juntament amb altres religiosos morts durant la Guerra Civil espanyola.^[3]