Maria del Pilar Maspons i Labrós

Maria del Pilar Maspons i Labrós, que escrivia amb el pseudònim de Maria de Bell-lloc (Barcelona, 4 de desembre del 1841 - 31 de gener del 1907),^[1] fou una escriptora i folklorista catalana, germana de Francesc de Sales Maspons i Labrós i cunyada de Francesc Pelagi Briz. Col·laborà, en prosa i en vers, amb Lo Gai Saber, La Renaixença, La Veu del Montserrat, Calendari Català, La Llumanera de Nova York i altres revistes.^[2]

Pilar Maspons i Labrós

Maria de Bell-lloc (1879)
Biografia
Naixement	(ca) Maria del Pilar Maspons i Labrós 4 desembre 1841 Barcelona
Mort	31 gener 1907 (65 anys) Barcelona
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Ocupació	Escriptora
Gènere	Poesia
Nom de ploma	Maria de Bell-Iloc
Família
Germans	Francesc de Sales Maspons i Labrós Marià Maspons i Labrós
Parents	Francesc Pelagi Briz i Fernández, cunyat

Biografia

Maria de Bell-lloch a la secció "Escriptores Catalanes" de la revista Feminal, any 1917

Maria del Pilar Constància Bàrbara Maspons i Labrós fou filla de Francesc Maspons i Llongueras i de Maria Isabel Labrós Ferrer.^[3] Va ser una escriptora de la Renaixença catalana, amb una gran activitat entre 1865 i 1882.^[4] Influïda per les tendències d'aquest moviment, per un romanticisme de caràcter medieval, patriòtic i tradicionalista, va triar el pseudònim de Maria de Bell-lloch per signar algunes de les seves obres. Es va donar a conèixer com a poeta i va publicar en nombroses revistes de l'època. Fou també una de les primeres dones folkloristes, que va fer treball de camp i va recollir i transcriure llegendes i narracions etnogràfiques que després va recrear i editar. I, sobretot, Pilar Maspons fou la primera autora documentada que va publicar una novel·la en la literatura catalana contemporània, Vigatans i botiflers (oferta en fascicles entre 1878-1879), ambientada durant la Guerra de Successió (1705-1714), la qual va significar la pèrdua de les llibertats polítiques i culturals de Catalunya.^[5]

Obra

• Salabrugas, poesias catalanas (1874)
• Narracions y llegendas (1875)
• Vigatans y botiflers, novela histórica (1878)
• Llegendas catalanas (1881)
• Costums i tradicions del Vallès (1882)^[6]
• Elisabeth de Mur (1924)

Premis[7]

• Primer accèssit al gessamí d'argent a Lleida el 1869.
• Premi als Jocs Florals de Barcelona el 1875, per Narracions i llegendes.
• Premi als Jocs Florals de Barcelona el 1880, per Montseny.
• Premi als Jocs Florals de Granollers el 1882, per Costums i tradicions del Vallès.