Marie Trintignant

Marie Trintignant (Boulogne-Billancourt, 21 de gener de 1962 - Neuilly-sur-Seine, 1 d'agost de 2003) va ser una actriu teatral, cinematogràfica i televisiva de nacionalitat francesa. Va morir a mans del seu company Bertrand Cantat, víctima de la violència de gènere.^[1][2]

Marie Trintignant

Biografia
Naixement	(fr) Marie Trintignant-Corneau 21 gener 1962 Boulogne-Billancourt (França)
Mort	1r agost 2003 (41 anys) Neuilly-sur-Seine (França)
Causa de mort	homicidi
Sepultura	Cementiri del Père-Lachaise, 45 48° 51′ 40″ N, 2° 23′ 42″ E
Activitat
Ocupació	actriu de cinema, actriu de teatre
Activitat	1967 - 2003
Obra
Obres destacables (1979) Série noire (1988) Une affaire de femmes (1993) The Groundhogs (en) (1998) White Lies (en)
Família
Cònjuge	Bertrand Cantat (2002–2003) Samuel Benchetrit (1998–2002)
Parella	Bertrand Cantat (2002–2003) François Cluzet Richard Kolinka
Fills	Roman Kolinka  () Richard Kolinka Paul Cluzet  () François Cluzet Léon Othnin-Girard  () Jules Benchetrit  () Samuel Benchetrit
Pares	Jean-Louis Trintignant   i Nadine Trintignant
Germans	Vincent Trintignant

Biografia

Filla de l'actor Jean-Louis Trintignant i de la seva esposa Lucienne Marquand, directora cinematogràfica, coneguda artísticament com Nadine Trintignant. Marie va començar la seva carrera el 1966 amb el film Mon amour, mon amour, dirigit per la seva mare i amb el seu pare com actor.^[3]

En 1979, amb només disset anys, es va consolidar com a actriu a Série noire, d'Alain Corneau, un film que va entrar en els anals del cinema negre gràcies a la seva atmosfera tèrbola i angoixant.^[4]

A la dècada de 1980, va arribar al cim de la seva carrera quan va ser escollida pel director Claude Chabrol per interpretar el paper d'una prostituta en el film Une affaire de femmes, (la història d'una de les l'últimes dones guillotinades a França, acusada de provocar avortaments) al costat d'Isabelle Huppert.^[5] El 1992 va ser la protagonista de Betty, la història d'una dona alcoholica.^[6]

En aquella època va protagonitzar Une nuit d'été en ville, de Michel Deville,^[7] i va conrear la comèdia, en Cible émouvante o ...Comme elle respire, de Pierre Salvadori,donant la rèplica a Guillaume Depardieu.^[8]

En 2000, sota la direcció de la seva mare, va fer el paper d'una defensora del dret a l'avortament en el telefilm feminista Victoire, ou douleur des femmes.^[9]

Reconeixements

Marie Trintignant va ser nominada en cinc ocasions als Premis César:

• En 1989 per Une affaire de femmes (millor actriu de repartiment)
• En 1994 pels Marmottes (millor actriu de repartiment)
• En 1997 per Le Cri de la soie (millor actriu)
• En 1998 per Le Cousin (millor actriu de repartiment)
• En 1999 per Comme doble ela respiri (millor actriu).

En 2000 va ser membre del jurat del Festival de cinema estatunidenc de Deauville.^[10]

Assassinat

Tomba en el Cementiri del Père-Lachaise.

La nit del 26 al 27 de juliol de 2003, mentre rodava el telefilme Colette une femme libre a Vílnius (Lituània), va ser agredida pel seu company, el cantant de rock Bertrand Cantat, amb el qual tenia una relació des de feia divuit mesos, la causa va ser un missatge que va rebre del seu ex marit Samuel Benchetrit, de qui estava separada. Cantat la va colpejar repetidament al cap (dinou cops, segons les proves mèdiques). L'actriu va quedar inconscient i no va ser atesa a l'hospital fins unes quantes hores després.^[11]

El 29 de juliol de 2003 va ser operada en un hospital de Vílnius amb pronòstic reservat. Repatriada a França el 31 de juliol en estat de mort cerebral a causa d'un edema al cervell. El neurocirujà Stéphane Delajoux va intentar una segona intervenció, però Trintignant va morir en Neuilly-sud-Seine l'endemà.^[12][13]

Va ser enterrada en el Cementiri del Père-Lachaise el 6 d'agost.

Descendència

Marie Trintignant havia tingut quatre fills:

• Roman, nascut en 1986, amb el bateria del grup Téléphone Richard Kolinka;
• Paul, 1993, amb l'actor François Cluzet;
• Léon, 1996, amb Mathias Othnin-Girard;
• Jules, 1998, amb el director Samuel Benchetrit.

Filmografia

Cinema

1967 : Mon amour, mon amour, de Nadine Trintignant 1971 : Ça n'arrive qu'aux autres, de Nadine Trintignant 1973 : Défense de savoir, de Nadine Trintignant 1976 : Le Voyage de noces, de Nadine Trintignant 1979 : Série noire, de Alain Corneau 1979 : Premier Voyage, de Nadine Trintignant 1980 : La Terrazza, de Ettore Scola 1981 : Un matin rouge, de Jean-Jacques Aublanc 1981 : Eaux profondes, de Michel Deville 1983 : Les îles, de Iradj Azimi 1985 : L'Été prochain, de Nadine Trintignant 1987 : Noyade interdite, de Pierre Granier-Deferre 1988 : La Maison de Jeanne, de Magali Clément 1988 : Une affaire de femmes, de Claude Chabrol 1990 : Wings of Fame (les ailes de la renommée), de Otovar Votocek 1990 : Nuit d'été en ville, de Michel Deville 1990 : Alberto Express, de Arthur Joffé 1991 : Los amantes del Puente Nuevo, de Leos Carax 1991 : Contre l'oubli, de Chantal Akerman – documental para Amnistía Internacional 1992 : Betty, de Claude Chabrol 1993 : L'Instinct de l'ange, de Richard Dembo 1993 : Cible émouvante, de Pierre Salvadori 1993 : Les Marmottes, de Elie Chouraqui

1995 : Les Apprentis, de Pierre Salvadori 1995 : Fugueuses, de Nadine Trintignant 1996 : Des nouvelles du bon Dieu, de Didier Le Pêcheur 1996 : Le Cri de la soie, de Yvon Marciano 1996 : Ponette, de Jacques Doillon 1996 : Portraits chinois, de Martine Dugowson 1997 : Les Démons de Jésus, de Bernie Bonvoisin 1998 : ...Comme elle respire, de Pierre Salvadori 1998 : Le Cousin, de Alain Corneau 2000 : Promenons-nous dans les Bois, de Lionel Delplanque 2000 : Le Prince du Pacifique, de Alain Corneau 2000 : Harrison's flowers, de Elie Chouraqui 2000 : Les blancs, de Eric Woreth 2001 : Sur la pointe du cœur, de Anne Lévy-Morelle 2002 : Una lunga, lunga, lunga notte d'amore, de Luciano Emmer 2002 : Petites Misères, de Philippe Boon y Laurent Brandenbourger 2002 : Total Kheops, de Alain Bévérini 2002 : Corto Maltese : La Cour secrète des Arcanes, de Pascal Morelli (voz) 2002 : Lo, un jour où il y aura la nuit, d'Olivier Brut - voz - 2002 : Ce qu'ils imaginent, de Anne Théron 2003 : Le Beau Sexe 2003 : Les Marins perdus, de Claire Devers 2003 : Janis et John, de Samuel Benchetrit

Curtmetratges

• 1985 : Femme fidèle, de Dominique Maillet
• 1986 : Paulette et són prince, de Thierry Barrier
• 1996 : Gorille, mon ami, d'Emmanuel Malherbe
• 1999 : Doble ela grandit si vite, d'Anne Théron

Televisió

• 1977 : Madame le juge (sèrie, episodi L'Innocent)
• 1984 : La Groupie
• 1988 : Médecins donis hommes
• 1988 : La Garçonne
• 1988 : Sueurs froides (seriï - episodi À la mémoire d'un ange), de Claire Devers
• 1989 : Marat
• 1993 : Rêveuse jeunesse
• 1994 : Arrêt d'urgence
• 1994 : Le Misanthrope
• 1996 : L'Insoumise, de Nadine Trintignant
• 1996 : Le Secret d'Iris
• 1997 : La Famille Sapajou
• 2000 : Victoire, ou la douleur donis femmes, de Nadine Trintignant
• 2003 : Colette, uneix femme lliure, de Nadine Trintignant

Teatre

• 1981 : Nits blanques, de Dostoievski, escenografia d'Alain Gambin, amb Jean-Luc Battini, gira
• 1990 : I'a pas que els chiens qui s'aiment, d'i amb Marie Trintignant i François Cluzet, Teatre Nacional de Chaillot
• 1992 : Belgicae, d'Anita Van Belle, escenografia de Pierre Pradinas, Festival d'Avinyó
• 1994 : Pour Roland Dubillard, Festival d'Avinyó
• 1994 : Le Retour, d'Harold Pinter, escenografia de Bernard Murat, Teatre de l'Atelier
• 1995 : Néron, de Gabor Rassov, escenografia de Pierre Pradinas, Teatre de la Bastilla
• 1997 : Néron, de Gabor Rassov, escenografia de Pierre Pradinas, Le Trianon
• 1999 : Poèmes à Lou, de Guillaume Apollinaire, escenografia de Samuel Benchetrit, amb Jean-Louis Trintignant, Teatre de l'Atelier
• 2002 : Comédie sud un quai de gare, de Samuel Benchetrit, amb Jean-Louis Trintignant, Teatre Hébertot

Enregistraments

Va fer el paper de Bianca, una cantant en el purgatori, en el film de Otakar Votocek Wings of fame (1990), però l'enregistrament de la cançó que ella interpretava no va quedar disponible.^[14]

Al novembre de 2001 va interpretar la cançó Je suis dev'nue la bonne en duo amb Thomas Fersen, per a la cadena France Inter. Sempre amb Thomas Fersen, en 2003 va gravar Pièce montée donis grands jours. Aquest mateix any, en la pel·lícula Janis et John, de Samuel Benchetrit, va fer el paper d'una dona que es feia passar per Janis Joplin, amb la qual cosa cantava en el film.^[15]