Mariner 10

La Mariner 10 fou una missió espacial no tripulada de la NASA llançada el 3 de novembre de 1973 amb l'objectiu de sobrevolar els planetes Mercuri i Venus. Va ser la primera nau espacial que va sobrevolar múltiples planetes.^[1] Fou la darrera sonda del programa Mariner i a continuació s'inicià el programa Voyager.

Mariner 10

Tipus de missió	sonda espacial i satèl·lit artificial del Sol
Operador	Jet Propulsion Laboratory
NSSDCA ID	1973-085A
Núm. SATCAT	06919
Propietats de la nau
Fabricant	Jet Propulsion Laboratory
Massa	502,9 kg 473,9 kg 79,4 kg 29 kg
Dimensions	3,7 () × 8 () m model de satèl·lit: 1,39 () × 0,457 () m
Potència	820 W
Inici de la missió
Llançament espacial Data 3 novembre 1973, 05:45:00 UTC Lloc Complex 36, Spaceport Florida
Vehicle de llançament	Atlas SLV-3D Centaur-D1A (en)
Objectius  Sobrevol planetari Màxim acostament 5768 km Data 5 febrer 1974 Sobrevol planetari Màxim acostament 704 km Data 29 març 1974 Sobrevol planetari Màxim acostament 48069 km Data 21 setembre 1974 Sobrevol planetari Màxim acostament 327 km Data 16 març 1975
Programa Mariner ← Mariner 9

Els objectius de la missió eren mesurar l'entorn, l'atmosfera, la superfície i les característiques del cos de Mercuri i fer investigacions similars de Venus. Els objectius secundaris eren dur a terme experiments en el medi interplanetari i obtenir experiència amb una missió d'assistència de gravetat de dos planetes. L'equip científic de Mariner 10 va ser dirigit per Bruce C. Murray al Jet Propulsion Laboratory.^[2]

La Mariner 10 fou la primera sonda espacial que utilitzà la tècnica de «fona gravitatòria», és a dir, utilitzar la gravetat d'un planeta per modificar la trajectòria i guanyar o perdre velocitat. En aquest cas la Mariner 10 utilitzà Venus per desviar la seva trajectòria i fer disminuir el seu periheli fins a l'òrbita de Mercuri.^[3][1] Utilitzà la pressió de radiació solar sobre els seus panells solars i la seva antena d'alt guany per controlar la posició durant el vol. Amb un filtre per a l'ultraviolat proper fotografià la capa de núvols de Venus i realitzà altres estudis atmosfèrics, amb els quals es descobrí un considerable detall atmosfèric als núvols venusians, invisibles en llum visible.^[4]

Posteriorment la Mariner 10 sobrevolà Mercuri tres vegades. A causa de l'òrbita, la sonda només pogué cartografiar la meitat de la superfície del planeta, que resultà ser semblant a la de la Lluna.^[4] Els tres sobrevols sobre Mercuri es realitzaren el 29 de març de 1974 (a 703 km), el 21 de setembre de 1974 (a 48.070 km) i el 16 de març de 1975 (a 327 km). Les seves lectures indicaren que la temperatura nocturna de la superfície de Mercuri és de –183 °C i la diürna arriba a 187 °C. El 24 de març de 1975 es perdé definitivament el contacte amb la sonda.