Mario Savio

Graduat per la Martin Van Buren High School de Queens, va estudiar al Manhattan College i al Queens College,^[2] fins que es va traslladar a Los Angeles amb els seus pares i es va matricular a la Universitat de Califòrnia, Berkeley.^[3] Va ser arrestat en participar en uns aldarulls contra la San Francisco Hotel Association per excloure negres de feines no servils; dins la presó, un company de cel·la va proposar-li anar a Mississipi a l'estiu per ajudar en un projecte de Drets civils.^[2] Durant l'estiu de 1964, es va unir al projecte Freedom Summer a Mississipi i es va implicar ajudant al registre d'afroamericans estatunidencs per poder votar.^[4] També va fer de mestre a una escola lliure per nens negres a McComb, Mississipi.^[3] El juliol, Savio, un altre activista pels drets civils blanc i un negre caminaven per una carretera a Jackson i van ser atacats per dos homes; es va arxivar l'informe policial. El cas va estar paralitzat fins que el President Lyndon Baines Johnson va permetre al FBI investigar-ho de nou, com una violació dels drets civils.^[5]

Savio va retornar a Berkeley i va intentar aconseguir fons pel Student Nonviolent Coordinating Committee però va trobar-se que la policia havia prohibit tota activitat política i tota recaptació de fons a les universitats.^[1] Va participar en una la protesta en el campus de Berkeley que va començar l'1 d'octubre de 1964 i que va ser l'inici dels seus apassionats discursos multitudinaris.^[1]^[6]^[7] Va ser el dirigent del Free Speech Movement (Moviment pro llibertat d'expressió).^[2] En el Sproul Hall de la Universitat de Califòrnia, el 2 de desembre de 1964, va fer el discurs davant de 4000 persones on va dir la que ha esdevingut la seva frase més coneguda: «poseu els cossos sobre l'engranatge de la màquina». Ell i d'altres 800 persones van ser arrestades; el 1967, va ser sentenciat a 120 dies a Santa Rita Jail. Va dir als reporters que «ho faria un altre cop».^[2]

El 1965 es va casar amb Suzanne Goldberg, a qui havia conegut en el Free Speech Movement, dos mesos més tard es va mudar a Anglaterra en ser-li atorgada una beca a la Universitat d'Oxford. Savio no va acabar els estudis i van tornar a Califòrnia el 1966.^[2] El 1968, va presentar-se per senador estatal de Alameda pel Peace and Freedom Party.^[8] El 1980 va tornar a estudiar a la San Francisco State University, el 1984, va rebre un summa cum laude en Física i es va graduar el 1989.^[9] Un any més tard es va mudar al Sonoma County, on va exercir com a mestre de matemàtiques, filosofia i lògica a la Sonoma State University.^[4]

El 1999, els mitjans de comunicació van revelar que Savio havia estat sota vigilància pel Federal Bureau of Investigation més d'una dècada «perquè havia sorgit com a líder estudiantil més important de la nació». No hi havia cap evidència que hagués sigut una amenaça o que hagués tingut qualsevol connexió amb el Partit Comunista, però l'FBI va decidir que calia vigilar-lo en pensar que pugues inspirar als estudiants a rebel·lar-se. La investigació finalment va acabar a principis de 1975 i, en contrapartida, es va iniciar una investigació sobre l'abús de poder del FBI, ja que: «La investigació de l'FBI de Savio [era] una pèrdua de diners i una invasió de la privacitat» segons paraules de la seva exdona.^[2]

Biografia

Controvèrsia

Llegat

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Wikiwand - on