Marshall Hall

Marshall Hall (Saint Louis, 17 de setembre de 1910 - Londres, 4 de juliol de 1990) va ser un matemàtic estatunidenc.

Marshall Hall

Biografia
Naixement	17 setembre 1910 Saint Louis (Missouri)
Mort	4 juliol 1990 (79 anys) Londres
Formació	Universitat Yale - doctor (1934–1936) Universitat de Cambridge (1932–1933) Universitat Yale - grau universitari (1928–1932) Mary Institute and St. Louis Country Day School (–1928)
Tesi acadèmica	An Isomorphism Between Linear Recurring Sequences and Algebraic Rings  (1936 )
Director de tesi	Øystein Ore
Activitat
Camp de treball	Àlgebra, combinatòria i teoria de grups
Ocupació	matemàtic, professor universitari
Ocupador	Universitat Emory (1985–1990) Institut Tecnològic de Califòrnia (1959–1981) Universitat Estatal d'Ohio (1946–1959) Oficina d'Intel·ligència Naval (1941–1945) Universitat Yale (1937–1941) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1936–1937)
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
Obres destacables Conjectura de Hall Grup de Hall-Janko Pla de Hall d'ordre 9 pla de Hall Graf de Hall-Janko
Estudiant doctoral	Ernest Tilden Parker, Donald Knuth, Robert McEliece, Hong-Chuan Lin, Richard Albert Dean, Joseph Elliott Adney, Jr., Richard Anthony Zemlin, Edley Wainright Martin, Jr., Thomas Campbell Hoyoke, Ronald David Bercov, Joseph Kohler, Fletcher Gross (en) , Leonard Daniel Baumert, Gordon Ernest Keller, John Fergus Wilkinson, Edward T. Cline, Richard Neil Lane, James Thomas Renfrow, Jeffrey Samuel Leon, Paul Charles Clapham, Eric Paul Verheiden, David Walter Erbach i John Charles Wolfskill
Família
Cònjuge	Sally Clark
Pares	Marshall Hall i Inez Bethune
Premis
(1973)  Medalla Wilbur Cross (1955)  Beca Guggenheim  doctor honoris causa per la Universitat Estatal d'Ohio

Nascut i escolaritzat a Saint Louis (Missouri), des de nen va mostrar grans habilitats amb els números. Va estudiar a la universitat Yale entre 1928 i 1932 i, després d'un curs a la universitat de Cambridge,^[1] va obtenir el doctorat rl 1936, sota la direcció d'Øystein Ore, a Yale on va romandre com professor fins a la Segona Guerra Mundial.^[2] Durant la guerra va treballar pel servei d'intel·ligència estatunidenc, essent destinat un temps a Bletchley Park.^[3] Des de 1946 fins a 1959 va ser professor de la Universitat Estatal d'Ohio i a partir de 1959 fins que es va retirar el 1981 ho va ser a l'Institut Tecnològic de Califòrnia.^[4] Després de retirar-se en cara ca ser professor col·laborador de la universitat Emory d'Atlanta (Geòrgia).^[5]

Les seves recerques més importants van ser en el camp de la teoria de grups i les seves aplicacions a l'àlgebra, la geometria i la combinatòria. El 1959 va publicar la seva monografia The Theory of Groups que es va convertir en el llibre clàssic en la matèria.^[6]