Martin Wilhelm Kutta

Martin Wilhelm Kutta (alemany: Wilhelm Kutta) (Byczyna, 3 de novembre de 1867 - Fürstenfeldbruck, 25 de desembre de 1944) va ser un matemàtic alemany, conegut pels seus treballs en aerodinàmica.

Martin Wilhelm Kutta

Biografia
Naixement	3 novembre 1867 Byczyna (Polònia)
Mort	25 desembre 1944 (77 anys) Fürstenfeldbruck
Residència	Alemanya
Formació	Universitat Tècnica de Múnic (1891–1894) Universitat de Breslau (1885–1890) Universitat de Múnic
Tesi acadèmica	Beitrag zur näherungsweisen Integration totaler Differentialgleichungen  (1900 )
Director de tesi	Ferdinand von Lindemann i Gustav Bauer
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, aerodinàmica, àlgebra, física i astronomia
Lloc de treball	Aquisgrà Jena Múnic Stuttgart
Ocupació	matemàtic, enginyer, professor universitari
Ocupador	Universitat Tècnica de Stuttgart (1911–1935) Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà (1910–1911) Universitat de Jena (1909–1910) Universitat Tècnica de Múnic (1894–1909)
Professors	Walther von Dyck
Obra
Obres destacables mètodes de Runge-Kutta Condició de Kutta teorema de Kutta-Jukowski mètode de Runge-Kutta-Fehlberg
Família
Pares	Wilhelm Kutta i Anna Koschinsky

Vida i obra

Nascut a la ciutat de Pischen, Alta Silèsia (actualment anomenada Byczyna, Polònia),^[1] els seus pares van morir quan encara era infant i ell i el seu germà van ser acollits per un oncle a Breslau. Kutta va estudiar a les universitats de Berslau (1885-1890) i Múnic (1891-1894). A partir de 1894 va treballar d'assistent de Walther von Dyck a la universitat Tècnica de Múnic.^[2] Després d'algunes estances a la universitat de Cambridge, va obtenir el doctorat a Múnic el 1900 amb una tesi sobre les equacions diferencials que conté el que avui s'anomenen mètodes de Runge-Kutta per a la resolució numèrica de les equacions diferencials ordinàries.^[3]

Fins al 1909 va ser professor de la universitat Tècnica de Múnic i, després de ser-ho breument de la universitat de Jena i de la universitat Tècnica d'Aquisgrà, va ser nomenat el 1911 professor de la universitat Tècnica de Stuttgart, en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1935.

Kutta és recordat, sobre tot, pels seus treballs en aerodinàmica^[4] en col·laboració amb el matemàtic rus Nikolai Jukovski.^[5] En els seus estudis sobre l'efecte Magnus van desenvolupar la condició de Kutta i el teorema de Kutta-Jukowski^[6] que relacionen la força de sustentació d'un sòlid en una corrent d'un fluid amb la velocitat i densitat d'aquest fluid.^[7]