25 de desembre

El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs. Resten 6 dies per acabar l'any. En el vocabulari cristià catòlic, aquest dia és conegut com a Dia de Nadal.

<<	Desembre 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31
Tots els dies

Il·lustració del meteorit caigut prop de Catalunya el 25 de desembre de 1704. Recollit a la Miscel·lània Científica de Josep Bolló.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1704 - Terrassa: Cau un meteorit a Catalunya del que se'n recuperen alguns trossos a Terrassa.^[1]
• 1921 - Barcelona: Inauguració de l'Estadi Català a la Foixarda.
• 1928 - Barcelona: Primera edició de la Copa Nadal Femenina de natació.
• 1932 - Barcelona: Incendi dels Magatzems El Siglo.^[2]
• 1962 - Cau una gran nevada a Catalunya.^[3]
• 1970 - Barcelona: Primer partit de futbol femení, al Camp Nou, dins d'un festival benèfic. Arbitrat per un presentador de ràdio i televisió, enfrontà les jugadores blaugranes sota el nom de Selecció Ciutat de Barcelona contra la UE Centelles.^[4]

Resta del món

• 800 - Carlemany és coronat a Roma emperador de l'Imperi Romà d'Occident pel Papa Lleó III.
• 1046 - Roma: Comença el pontificat de Climent II, amb el suport d'Enric III.
• 1223 - Rieti (Itàlia):Sant Francesc d'Assís organitzà el primer pessebre vivent de la història.
• 1780 - Aranjuez (Comunitat de Madrid): Espanya signa amb el Marroc el Tractat d'Aranjuez de 1780 en el que, a canvi de la cessió de territoris al nord d'Àfrica del primer al segon, el Marroc reconeix la titularitat de Melilla a Espanya.
• 1831 - Jamaica: Inici de la Gran revolta dels esclaus.^[5]
• 1836 - Bilbao (País Basc): els carlins es retiren al final del llarg setge de Bilbao de 1836 després de l'arribada de reforços liberals durant la primera guerra carlina.
• 1869 - Madrid: es comença a publicar la revista La Ilustración Española y Americana, que finalitzarà en 1921.
• 1888 - Tórshavn (Illes Fèroe)ː Reunió de Nadal. Trobada d'intel·lectuals feroesos que va marcar el tret de sortida del moviment nacional feroès.^[6]
• 1914 - Front occidental (Europa) - Es generalitzen una sèrie d'altos el foc no oficials durant la Primera Guerra Mundial que van rebre el nom de Treva de Nadal.^[7]
• 1926 - Japó: Hirohito esdevé emperador del Japó.^[8]
• 1959 - Houston (Texas): A la Universitat de Houston el biòleg lleidatà Joan Oró sintetitza l'adenina de manera abiòtica per primera vegada.
• 1989 - Nicolae Ceaușescu, president de Romania, és afusellat conjuntament amb la seva dona, Elena, a Targoviste.
• 1991 - Mikhaïl Gorbatxov dimiteix com a president de la Unió Soviètica.

Naixements

Països Catalans

• 1738 - València: Manuel Lassala i Sangerman, teòleg, humanista, poeta i dramaturg valencià (m. 1806).
• 1875 - València: Manuel Benedito Vives, pintor valencià, perpetuador de l'escola valenciana del segle xix (m. 1963).
• 1912 - Barcelona: Jaume Gubianas i Jovés, pintor català (m. 2001).
• 1922 - Barcelona: Vicenç Font i Mestres, futbolista català de les dècades de 1940 i 1950 (m. 2003).
• 1920 - Barcelona: Manuel Cubeles i Solé, coreògraf i promotor de la llengua i la cultura popular catalanes (m. 2017).
• 1925 - Barcelona: Nadala Batiste i Llorens, actriu catalana (m. 2015).^[9]
• 1930 - Buenos Aires, Argentina: Dora Santacreu, actriu catalana de teatre; filla d'immigrants catalans.^[10]
• 1935 - Sitges: Remei Margarit i Tayà, psicòloga, cantautora, professora i escriptora, fundadora d'Els Setze Jutges.^[11]
• 1955 - Barcelona: Elena O'Callaghan, mestra, pedagoga, filòloga, escriptora especialitzada en literatura infantil i juvenil.^[12]
• 1956 - Barcelona: Xavier Borràs Calvo, escriptor i periodista català.
• 1968 - Vilanova i la Geltrú: Encarnació Adsuar, gimnasta artística catalana que competí durant la dècada de 1980.^[13]
• 1990 - Alacant: Covadonga Peremarch, sociòloga i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes.^[14]

Resta del món

• 40 aC: Cleòpatra Selene i Alexandre Heli, fills de Cleòpatra i de Juli Cèsar.
• 1642 - Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire (Anglaterra): Isaac Newton, físic, matemàtic i filòsof anglès (m. 1727).
• 1720 - Sankt Gilgen (Arxiducat d'Àustria): Anna Maria Mozart, mare dels músics Maria Anna Mozart i Wolfgang Amadeus Mozart (m. 1778).||1^[15]
• 1742 - Eisenach: Charlotte von Stein, dama de companyia, escriptora i amiga de Goethe i Schiller (m. 1827).^[16]
• 1821 - Oxford, Massachusetts: Clara Barton, infermera pionera, fundadora de la Creu Roja americana (m. 1912).^[17]
• 1859 - Estocolm: Anna Palm de Rosa, artista i pintora paisatgista sueca (m. 1924).^[18]
• 1863 - Chevry-Cossigny (França): Charles Pathé, productor i director de cinema francès.
• 1872 - Cracòvia, Polòniaː Helena Rubinstein, empresària, col·leccionista d'art i filantropa estatunidenca (m.1965).^[19]
• 1876:
  • Berlín (Alemanya): Adolf Otto Reinhold Windaus, metge i químic alemany, Premi Nobel de Química de 1928 (m. 1959).
  • Karachi (Imperi Britànic): Muhammad Ali Jinnah, polític inicialment de l'Índia i considerat el pare del Pakistan. Fou cap de la Lliga Musulmana i primer governador general del Pakistan (m. 1948).^[20]
• 1886 - Al-Jamaliyah: Malak Hifni Nasif, mestra i escriptora egípcia, feminista precursora.^[21]
• 1896 - Galhac, França: Fernande Decruck, compositora, organista i pianista, autora d'obres per a saxòfon (m. 1954).^[22]
• 1899 - Nova York (els EUA): Humphrey Bogart, actor nord-americà (m. 1957).
• 1904 - Hamburg (Alemanya): Gerhard Herzberg, físic i químic, Premi Nobel de Química de 1971 (m. 1999).
• 1906 - Heidelberg (Alemanya): Ernst Ruska, físic i enginyer alemany, Premi Nobel de Física de 1986 (m. 1988).
• 1911 - París: Louise Bourgeois, artista francesa instal·lada a Nova York (m. 2010).^[23]
• 1918 - Mit-Abu al-Kum (Egipte): Ànwar el-Sadat, polític i militar egipci, President d'Egipte (1970-1981), Premi Nobel de la Pau de l'any 1978 (m.1981).
• 1927 - Udaipur, Mewar, Raj Britànic: Ram Narayan, músic indi.
• 1928 - Delhi, Índia: Kapila Vatsyayan, acadèmica, historiadora de l'art i política (m. 2020).
• 1936 - Londres, Regne Unit): Alexandra del Regne Unit, aristòcrata anglesa.
• 1943 - Chorzów, Polònia: Hanna Schygulla, cantant i actriu alemanya.^[24]
• 1954 - Aberdeen, Escòcia: Annie Lennox, cantant i compositora escocesa.
• 1956 - Bogotà: Íngrid Betancourt, política colombiana, exsenadora i activista anti-corrupció.^[25]
• 1957 - Pembury, Kent, Anglaterra: Shane MacGowan, cantant i músic irlandès conegut per ser el líder, cantant i autor de les cançons de la banda britànica The Pogues (m. 2023).

Necrològiques

Països Catalans

• 1583 - València: Nicolau Factor, frare franciscà, pintor del Renaixement i beat valencià (63 anys).
• 1849 - Barcelona: Andreu Avel·lí Pi i Arimon, historiador i epigrafista especialitzat en història de Barcelona.
• 1933 - Barcelona: Francesc Macià i Llussà, polític i militar català, 122è President de la Generalitat de Catalunya.
• 1948 - Prada de Conflent: Pompeu Fabra, filòleg i enginyer català.
• 1979 - Barcelona: Adela Simon Pera, infermera catalana impulsora de la modernització de la professió a Catalunya I Espanya (n. 1919).^[26]
• 1983 - Palma: Joan Miró i Ferrà, pintor (n. 1893).^[27]
• 1998 - València: Vicent Ventura i Beltran, periodista i polític valencià, fundador del Partit Socialista Valencià. (n. 1924).
• 2010 - Madridː Pepita Cervera, pianista, compositora, musicòloga i pedagoga lleidatana.^[28]
• 2015 - Barcelona: Montserrat Gudiol i Corominas, pintora catalana (n. 1933).^[29]
• 2016 -
  • Barcelona: Núria Pompeia Vilaplana i Boixons, dibuixant barcelonina (n. 1931).^[30]
  • Arenys de Mar: Elvira Elias i Cornet, il·lustradora i escriptora de llibres infantils i cançoners (n. 1917).^[31]

Resta del món

• 824 - Chang'an (Xina): Han Yu (en xinès tradicional 韓愈, xinès simplificat 韩愈,) erudit xinès de la dinastia Tang (n. 768).^[32]
• 1231 - Tolosa de Llenguadoc (Comtat de Tolosa)ː Folquet de Marsella, bisbe de Tolosa i trobador (n. c. 1155).^[33]

• 1893 - Houilles: Victor Schoelcher, polític francès conegut per haver tractat d'abolir definitivament l'esclavitud a França.^[34]
• 1901 - Múnic: Josef Rheinberger, compositor i pedagog alemany.
• 1922 - Etterbeek, Bèlgica: Alphonse Goovaerts, compositor i musicòleg belga.
• 1926 - Hayama, Japó - Yoshihito, l'emperador Taishō del Japó (n. 1879).^[35]
• 1938:
  • Batalla de l'Ebre: Alfonso María de Borbón y Pintó, militar espanyol.
  • Praga, Txèquia: Karel Čapek, escriptor txec, creador del terme “robot” (48 anys).
• 1961 - Nova York (EUA): Otto Loewi, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1936 (n. 1873).
• 1963 - París, França: Tristan Tzara, assagista i poeta. Fundador del moviment dadaista (n. 1896).
• 1977 - Corsier-sur-Vevey, Lausana, Suïssa: Charles Spencer Chaplin, conegut com a Charles Chaplin (i popularment també com Charlot, el seu principal personatge), actor de cinema d'origen anglès (n. 1889).^[36]
• 1992 - Reading (Berkshire): Monica Dickens, escriptora anglesa (n. 1915).^[37]
• 1993, Nova York: Ann Ronell, lletrista i compositora d'èxit estatunidenca (n. 1908).^[38]
• 1997 - Douarnenez, Françaː Anita Conti, oceanògrafa i fotògrafa francesa (n. 1899).^[39]
• 2005 - Bjärlöv, Suècia: Birgit Nilsson, soprano sueca que va conrear tant l'òpera com la música de concert (n. 1918).^[40]
• 2006 - Atlanta, Geòrgia (Estats Units): James Brown, cantant de soul.
• 2014 - Drayton, Anglaterra: Mary Frances Lyon, genetista anglesa (n. 1925).^[41]
• 2016 -
  • Londres, Anglaterra: George Michael, cantant i compositor anglès.
  • Princeton, New Jersey: Vera Rubin, astrònoma estatunidenca, pionera en l'estudi de les corbes de rotació galàctiques (n. 1928).^[42]
• 2018 - Montgomery: Nancy Roman, astrònoma americana, primera dona executiva de la NASA i «mare del Hubble» (n. 1925).^[43]

Festes i commemoracions

• Nadal: per a la Cristiandat occidental, commemoració del naixement de Jesús, una de les festes cristianes més importants.
• Onomàstica: beats Folquet de Marsella; Maria dels Apòstols (fundadora); Jacopone de Todi; Pere el Venerable, abat; serventa de Déu Josefina Vilaseca i Alsina (1940-1952).