Massalavés

Massalavés és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alberic, Alzira, l'Alcúdia, Benimodo i Guadassuar.

Massalavés

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
39° 08′ 37″ N, 0° 31′ 18″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Ribera Alta
Capital	Massalavés
Població humana
Població	1.811 (2024) (241,47 hab./km²)
Gentilici	massalavesina, massalavesí
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	7,5 km²
Altitud	28 m
Limita amb	Alberic Benimodo l'Alcúdia Alzira Guadassuar
Partit judicial	Alzira
Dades històriques
Festa patronal	Darreries d'agost
Organització política
• Alcalde	Purificación Margarita Noguera Hernández (2019–)
Identificadors descriptius
Codi postal	46292
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	46162
Codi ARGOS de municipis	46162
Lloc web	massalaves.es

Geografia

Situat entre el riu dels Ullals o Verd i la Séquia Reial del Xúquer. La superfície és plana, formada per sediments quaternaris, i a una altitud mitjana de 30 msnm, sense cap accident geogràfic digne de destacar. El poble està emplaçat damunt d'un pujol des que la qual es pot albirar Alzira i fins i tot part de la muntanya de Cullera i també si el dia és clar s'observa el castell de Xàtiva.

El riu Verd, que travessa el terme, acull una reserva del samaruc i alberga també una espècie endèmica de caragol, amenaçat per la contaminació.

Història

Alqueria musulmana que fou donada a Pere del Milà el 1294; passà als Vilaragut, que la van vendre el 1462 a Joan Fernàndez d'Herèdia; el 1520 va adquirir-la Violant Exarch del Milà; el 1537 Carles I li va concedir el títol de vila; fou senyoriu dels marquesos d'Albaida i dels ducs de Montellano i Arcos; segons Cavanilles, el 1795 produïa arròs, seda, dacsa, ordi i hortalisses; lloc de moriscs, el 1510 tenia 60 cases i el 1609, segons el Cens de Caracena, 75. Despoblat a conseqüència de l'expulsió, el 1633 tan sols tenia 33 cases.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
1.539	1.490	1.495	1.480	1.470	1.464	1.597	1.535	1.629	1.652

Economia

Fins fa ben poc l'economia de Massalavés estava sustentada per l'agricultura (a principis de segle de l'arròs i més tard del taronger), a més d'una poques indústries del moble. En l'actualitat l'obertura del polígon logístic ha donat un impuls al poble.

La proximitat amb la capital i les bones comunicacions ha afavorit que molts massalavesins treballen en l'horta de València.

Política i Govern

Ajuntament

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 de Compromís per Massalavés (Compromís).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Massalavés
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Purificación Margarita Noguera Hernández	522	53,98%	5 ()
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Enrique Beneito Torró	324	33,51%	3 ()
	Compromís per Massalavés		Alfredo Benito Llorens i Pastor	116	12,00%	1 ()
	Vots en blanc			5	0,52%
Total vots vàlids i regidors				967	100 %	9
	Vots nuls			32	3,20%
Participació (vots vàlids més nuls)				999	83,95%**
Abstenció				191*	16,05%**
Total cens electoral				1.190*	100 %**
Alcaldessa: Puri Noguera Hernández (PP) (15/06/2019)
Fonts: JEC,[1] JEZ Alzira,[2] M. Interior,[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Escut

Alcaldes

Des de 2019 l'alcaldessa de Massalavés és Purificación Noguera Hernández (PP).^[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Jesús Domínguez Bañuls	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Jesús Domínguez Bañuls	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Alfonso Mateu Perales	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Vicente Villalba Huerta	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Vicente Villalba Huerta	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Vicente Villalba Huerta	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Vicente Villalba Huerta	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Enrique Doménech Sanz	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Gregorio Andreu Escrihuela	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Gregorio Andreu Escrihuela	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Purificación Noguera Hernández	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments

L'Església de Sant Miquel va pertànyer eclesiàsticament a Alzira, de la qual es va desmembrar en 1534 per a ser erigida en rectoria de moriscs. El temple va començar a construir-se en el segle xii, en substitució de l'antiga mesquita, sent el primer lloc de moriscs de la diòcesi que es va portar a terme tal canvi. Amb més de 800 anys d'antiguitat, mostra un estil gòtic tardà. El retaule contenia una imatge de Crist suposadament miraculosa que per desgràcia va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola quedant solament unes poques restes. L'església de Massalavés és considerada església de Roma sent l'única fora de la capital italiana que ostenta eixe títol. Segons sembla, li va ser concedit quan el senyoriu pertanyia als Milà que eren parents dels papes de la família Borja.

També es poden observar les restes de la Porta de Castell en el que abans era l'antic Ajuntament. Hi destaquen també la Torre dels Milà i el llavador.

• 
  Església
• 
  Llavador
• 
  Torre dels Milà

Festes

El 23 i 24 d'agost són les Festes patronals en honor del Santíssim Crist de Massalavés (patró de la vila), Sant Miquel i Santa Maria Magdalena.

Vista panoràmica de Massalavés