Matilo

Matilo o Matilone (Leiden-Roomburg, Països Baixos) fou un castellum romà del Limes Germanicus del Rin a la província romana de Germània Inferior, edificat per a contenir una cohort d'infanteria auxiliar de l'exèrcit romà. A partir del 1575, aquest jaciment es va anomenar erròniament Lugdunum en pretendre que el nom de Leiden derivava d'aquest altre llatí, quan en realitat deriva del proper riu Leede.

Infotaula edifici Matilo
(2013)
Dades
Tipus	Jaciment arqueològic i Roman military frontiers and fortifications (en)
Part de	Limes Germanicus inferior i Frontiers of the Roman Empire — The Lower German Limes (Netherlands) (en)
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativa	Germània Inferior (Antiga Roma) i Leiden (Països Baixos)
Lloc	Matiloweg e.o.
52° 08′ 59″ N, 4° 31′ 06″ E
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	2021 (44a Sessió)
Identificador	1631-011
Monument Nacional
Data	8 febrer 1978
Identificador	45576

Matilone/Matiloen la Tabula Peuntingeriana, entre les localitats de Albaniana i Praetorium Agrippinae

Història

Localització de les restes del castellum Matilo en l'actual Leiden

Matilo era un fort de l'exèrcit romà del Baix Rin testificat en la Tabula Peutingeriana entre Albaniana (Alphen aan donin Rijn, Països Baixos) i Praetorium Agrippinae (Valkenburg, Països Baixos). Es va edificar alhora que el canal conegut com a Fossa Corbulonis, que arribava fins al Forum Hadriani (Voorburg, Països Baixos), capital del poble germànic dels canninefats, que en l'Antiguitat habitaven a la desembocadura del Rin.

El primer fort, doncs, va ser construït en fusta i terra durant l'excavació d'aquest canal a partir de 47 per ordre del general romà Corbuló. El canal es va examinar a partir del 1912, i s'hi trobaren les restes d'un vaixell fluvial romà. Aquest primer castellum, com tot el dispositiu defensiu romà del Baix Rin, fou destruït durant la revolta dels bataus dels anys 69-70. Immediatament després es va reconstruir i fet monument cap a mitjan segle ii. A més de servir de guarnició a una unitat d'infanteria, s'utilitzà com a armamentaria o arsenal per a les unitats militars romanes del Baix Rin, i el 196 el van reconstruir sota Septimi Sever.^[1]

Al llarg del segle III, el nivell de la mar va ascendir a poc a poc, i va convertir els voltants de Matilo en una zona d'aiguamolls, la qual cosa obligà a reedificar-lo en pedra cap al 242. Fou abandonat el 275, quan la pressió de les tribus germàniques va destruir tot el dispositiu defensiu romà del Baix Rin, i no va ser repoblat pas en el Baix Imperi.

Les excavacions arqueològiques

Elm de parada de cavalleria romana trobat a Matilo

Les restes romanes se'n coneixen des del segle XVI. El 1508 es descobriren en un convent de Roomburg unes restes de les muralles externes, inscripcions, dos lleons i una estàtua de Minerva de bronze, que s'havien ofert a l'emperador Maximilià I d'Habsburg, terra sigillata, i tegulae amb figlinae d'unitats militars romanes.

Les excavacions hi començaren el 1912 i el 1927 se'n trobà la fossa Corbulonis. En els anys 60, més excavacions van documentar el castellum d'una cohort d'infanteria romana de 82 m x 100 m (0,82 ha), amb un praetorium o caserna general de 32 m x 32 m, datat del segle II. Una inscripció del 196 recorda la reconstrucció de l'arsenal sota Septimi Sever. 

Les excavacions del 1994 van documentar una necròpoli associada al vicus civil adjunt a aquest campament. El 1999, s'hi trobaren dos nous fragments de les muralles exteriors. El 1996, hi aparegué un elm de parada en forma de màscara de bronze de l'antiga cavalleria romana, utilitzada per a parades militars, i això dona fe de la condició d'arsenal del lloc; l'elm es data de l'època de l'emperador Hadrià. El 2006, s'excavà sistemàticament una part del Limes a l'entorn del campament.^[2]

El 18 de febrer del 2010, la ciutat de Leiden aprova la construcció d'un parc arqueològic per a preservar les restes de Matilo.^[3]