Mattheddleïta

La mattheddleïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'el·lestadita. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1985. Rep el seu nom de Matthew Forster Heddle (1828-1897), geòleg i mineralogista escocès que va fer un important treball per investigar i descriure la mineralogia escocesa al segle xix.

Mattheddleïta
Fórmula química	Pb₅(SiO₄)1,5(SO₄)1,5Cl
Epònim	Matthew Forster Heddle (en)
Localitat tipus	Leadhills, South Lanarkshire, Strathclyde, Escòcia, Regne Unit
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AH.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AH.30
Dana	52.4.9.6
Heys	17.10.23
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 10,0056Å; c = 7,496Å;
Grup puntual	6/m - dipiramidal
Color	blanc cermós a rosat
Exfoliació	poor/indistinct on {0001}
Duresa (Mohs)	3,5 a 4,5
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	6,96 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 2,017 nε = 1,999
Birefringència	δ = 0,018
Fluorescència	groc opac sota ona curta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1985-019
Símbol	Mhd
Referències	[1][2]

Característiques

La mattheddleïta és un silicat de fórmula química Pb₅(SiO₄)_1,5(SO₄)_1,5Cl. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mattheddleïta pertany a «9.AH - Nesosilicats amb CO₃, SO₄, PO₄, etc.» juntament amb els següents minerals: iimoriïta-(Y), tundrita-(Ce), tundrita-(Nd), spurrita, ternesita, britholita-(Ce), britholita-(Y), el·lestadita-(Cl), fluorbritholita-(Ce), fluorel·lestadita, hidroxilel·lestadita, tritomita-(Ce), tritomita-(Y), fluorcalciobritholita i fluorbritholita-(Y).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Leadhills, al consell unitari de South Lanarkshire, Strathclyde, a Escòcia, Regne Unit. També ha estat àmpliament descrita per tot el Regne Unit, així com en diversos indrets de França, Itàlia, Alemanya i els Estats Units. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Alforja, situada a la localitat homònima del Baix Camp, i a la mina José Domingo, a L'Argentera, també a la mateixa comarca del Camp de Tarragona.^[3]