Max Kalbeck

Max Kalbeck (Breslau, 4 de gener de 1850 – Viena, 4 de maig de 1921) fou un crític musical, poeta i escriptor alemany.

Max Kalbeck

Biografia
Naixement	4 gener 1850 Breslau (Polònia)
Mort	4 maig 1921 (71 anys) Viena (Àustria)
Activitat
Ocupació	poeta, traductor, escriptor, crític musical
Membre de	Alte Breslauer Burschenschaft der Raczeks (en)
Nom de ploma	Jeremias Deutlich
Família
Cònjuge	Julie Kalbeck
Fills	Paul Kalbeck

Encara molt jove publicà algunes poesies, i després estudià Dret, que abandonà per la filosofia, dedicant-se, per fi, a la música. El 1875 entrà com a crític musical de la Schlesische Zeitung, sent nomenat al mateix temps director auxiliar del Museu de Breslau. El 1880 fou cridat a la redacció de la Wiener Allgemeine Zeitung, d'on passà el 1883 a la Presse, a la Wiener Montagys-Revue el 1890, i al Neues Wiener Tageblatt el 1895. A part de gran nombre d'estudis crítics sobre diverses obres i autors de nombroses traduccions de llibrets d'òpera, se li deu:

• Gereimtes und Ungereimtes (1885);
• Wiener Opernabende (1885);
• Opernabende (1888);
• Das Bühnenfespiel zu Bayreuth; Humoresken und Phantasien (1896), i, sobretot, la seva important Johannes Brahms (6 vol., 1908-14), la Correspondència de la qual també publicà el 1906.

A més, és autor, de llibres d'opereta, als que hi posaren música, entre d'altres Johann Strauss, Fielitz, Caro i Ede Poldini, i de nous texts per Bastien und Bastienne i La finta giardiniera de Mozart, i Maien König de Gluck.

Finalment va publicar les col·leccions de poesies:

• Aus Natur und Leben (1870);
• Neue Dichtüngen (1872);
• Wintergrün (872);
• Nöchte (1877);
• Zur Dämmerzeit (1880);
• Aus alter und neuer Zeit (1890).

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, pàg. 3293 (ISBN 84-239-4582-0)