Max Niedermann

Max Niedermann (Winterthur, 19 de maig de 1874-Neuchâtel, 12 de gener de 1954) fou un polític i filòleg clàssic suís.

Max Niedermann

Biografia
Naixement	19 maig 1874 Winterthur (Suïssa)
Mort	12 gener 1954 (79 anys) Neuchâtel (Suïssa)
Activitat
Ocupació	filòleg clàssic, professor universitari, polític
Ocupador	Universitat de Basilea Universitat de Neuchatel
Partit	Partit Liberal de Suïssa
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca pública i universitària de Neuchâtel MNIE
Premis
(1947)  doctor honoris causa per la universitat de Bordeus

Biografia

Max Niedemann era fill d'una família de comerciants formada pel matrimoni Jakob i Regula Susanna (cognom de soltera, Stolz). El 1901 es casà amb Jeanne Augusta Pierrehumbert. Estudià batxillerat a Winterthur. Des de 1893 fins a 1894 estudià a la Universitat de Zürich i des de 1894 a 1897 a la Universitat de Basilea. El 1897 es doctorà amb la tesi e und i im Lateinischen. Ein Beitrag zur Geschichte des lateinischen Vokalismus (e i i en llatí. Una aportació a la història del vocalisme llatí) dirigida per Jacob Wackernagel. Després de diverses estades a París de 1897 a 1899 i Friburg de Brisgòvia, treballà de 1900 a 1906 com a professor a l'Institut de La Chaux-de-Fonds. A continuació ocupà el càrrec de catedràtic no numerari, de 1909 a 1911 el de supernumerari, de 1911 a 1925 el de titular de la Universitat de Basilea de Lingüística Comparada i sànscrit. El 1925 abandonà Basilea i ocupà el càrrec de catedràtic de Llengua i Literatura Llatina així com de Lingüística General de la Universitat de Neuchâtel. De 1933 a 1935 fou rector i a partir de 1944 catedràtic emèrit.

Niedermann fou membre del “Comitato permanente par l'Etrurie”, de la Societat filològica letona i a partir de 1946 acadèmic de l'Institut de França. Publicà més de 300 treballs sobre etimologia llatina, glosses llatines, llatí vulgar i crítica textual. Fou doctor honoris causa per les universitats de Riga (1929), Ginebra (1944) i Besançon (1947).

Vida política

L'any 1919 visità a petició del Departament federal de justícia i ordre públic el camps d'internament francesos on eren confinats els exiliats de les Potències Centrals. De 1937 a 1945 fou diputat del partit liberal. L'any 1945 participà en un seguit de conferències sobre la qüestió dels refugiats lituans a Yverdon. Un altre àmbit d'interès fou la situació política dels estats bàtics i la seva cultura.^[1]

Mencions

• 1929 Doctor honoris causa per la Universitat Lettlands a Riga
• 1944 Doctor honoris causa per la Universitat de Ginebra
• 1947 Doctor honoris causa per la Universitat de Besançon

Obres

• Précis de phonétique historique du latin (1906).
• Proben aus der sogenannten Mulomedicina Chironis, Buch II und III (1910).
• Marcelli de medicamentis liber (1916).
• Wörterbuch der litauischen Schriftsprache. Litauisch-Deutsch.
• Titus Maccius Plautus. Aulularia, Menaechmi, Mostellaria (1947).
• M. Fabii Quintiliani Institutionis oratoriae libri primi capita de gramatica (I 4-8) (1947).
• Litauen nach dem Krieg (1918)
• Polen und Litauen (1919)
• La catastrophe polonaise (1920)

Bibliografia

• M. G. Redard (ed.), Recueil Max Niedermann, Neuchâtel 1954, p. 8.
• Rudolf Wachter, Max Niedermann. A: Historisches Lexikon der Schweiz (HLS), Bern. «Enllaç».