Max Noether

Max Noether (1844-1921) va ser un matemàtic alemany que va fer recerques importants en geometria algebraica.

Max Noether

Biografia
Naixement	24 setembre 1844 Mannheim
Mort	13 desembre 1921 (77 anys) Erlangen
Sepultura	Va ser incinerat. Les seves cendres resten a una fosa comuna a Nuremberg.[1]
Formació	Universitat de Heidelberg
Tesi acadèmica	Ueber Flächen, welche Schaaren rationaler Curven besitzen (Sobre superfícies que contenen conjunts de corbes racionals) (1870)
Director de tesi	Tesi d'habilitació
Es coneix per	Condicions de Noether
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, funció algebraica, geometria algebraica, corba, Algebraické křivky, algebraic surface (en) , superfície de Riemann i àlgebra
Lloc de treball	Giessen Mannheim Erlangen Heidelberg
Ocupació	Matemàtiques
Organització	Universitat de Heidelberg Universitat d'Erlangen
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1893–) Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres Acadèmia Prussiana de les Ciències Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Bavaresa de Ciències
Alumnes	Henri Bosmans George Sarton
Obra
Estudiant doctoral	Richard Baldus Emanuel Lasker William Osgood Hans Reichenbach
Família
Cònjuge	Ida Amalia Kaufmann
Fills	Emmy Noether Alfred Noether Fritz Noether Robert Noether
Pares	Hermann Noether i Amalia Würzburger
Parents	Gottfried E. Noether, net Herman D. Noether, net

Vida i Obra

Max Noether era descendent d'una rica família jueva,^[2] que havia canviat el seu cognom de Samuel per Noether arran dels edictes de tolerància de l'estat de Baden de 1908. Va estudiar a escoles privades a Mannheim, la seva vila natal. Als catorze anys va patir una polio que el va deixar coix de per vida.^[3]

El 1865 va ingressar en la universitat de Heidelberg en la que es va doctorar el 1868.^[4] El professor que més l'influí fou Gustav Kirchoff, per això la seva tesi doctoral va ser d'astronomia i no va estar obligat a presentar-la per escrit. Després de treballar al observatori astronòmic de Mannheim,^[3] el 1870 va obtenir l'habilitació a la universitat de Heidelberg, de la que va ser successivament professor adjunt (1870-1874) i extraordinari (1874-1875).

El 1875 es va traslladar a la universitat d'Erlangen de la que va ser professor titular a la vora de cinquanta anys. Dels seus quatre fills, tres també van ser científics reconeguts: Emmy, Fritz (matemàtics) i Alfred (químic).^[3]

A partir de 1870, Noether va tenir una col·laboració intensa amb la revista Mathematische Annalen, en la que va publicar nombrosos articles fins als seus últims anys de vida.^[5] D'especial rellevància és l'article Über die algebraischen Functionen und ihre Anwendung in der Geometrie (Sobre les funcions algebraiques i la seva aplicació en geometria) escrit conjuntament amb Alexander von Brill i publicat el 1874.

Max Noether és considerat un dels pares de la geometria algebraica, a la que va fer aportacions que encara estan a la base d'aquesta disciplina.^[6] També és especialment recordat pel teorema que avui coneixem amb el nom de teorema AF + BG, també conegut com a teorema fonamental de Max Noether^[7] o condicions de Max Noether^[8].