Menat

Menat (en antic egipci mny.t) era un objecte cerimonial de l'antic Egipte que, en igual que el sistre, estava estretament relacionat amb la deessa Athor. El portaven a la mà les sacerdotesses d'Athor i era utilitzat a manera de sonall, de manera que pot considerar-se tan un objecte de culte com un instrument de percussió.^[1] També es duia al coll, com un penjoll.^[2] Estava format per una mena d'escut o disc, anomenat ègida (del grec, «escut»), unit a una peça rectangular o trapezoidal; la seva forma recorda la del forat de la clau en un pany.^[2][3] Quan es duia al pit, se subjectava amb una cinta o cadena de granadures, i un contrapès a l'extrem posterior, lligat sobre l'esquena de la persona que el portava. Es feien sovint de faiança, o d'altres materials diversos, com cuir i bronze. Solien portar inscripcions o representacions de deïtats associades amb Athor, com Sekhmet.^[2]

Per a altres significats, vegeu «Menat (Puèi Domat)».

Menat

Tipus	sonall, joia, objecte arqueològic, artefacte i instrument musical

Menat de Harsiesis (part davantera). Altes Museum, Berlín

La menat sovint s'usava també com a amulet de protecció, fins i tot pels toros Apis, els fills d'Athor. Es creia que proporcionava bona sort i fortuna, i que el soroll que feia en ser sacsejat protegia contra els mals esperits.^[3] La iconografia suggereix que, per fer-lo sonar, se subjectaria per la part que te forma de forat de clau i es farien sacsejar les cadenes de granadures, de manera que, en xocar les unes amb les altres farien un so característic.^[1]

També va ser usat per a donar protecció a l'altra vida i s'ha trobat a les tombes.^[3] Es donava com a regal en l'època Ramésida (dinasties dinovena i vintena, que són els últims dos terços de l'Imperi Nou d'Egipte). La menat també va relacionar-se amb la deessa Isis com a símbol de fertilitat. Era usat per les dones, creient que fomentava la fecunditat i la bona salut, mentre que entre els homes aportaria virilitat.