Metro de Porto
xarxa de metro lleuger de la ciutat de Porto From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El metro de Porto (Metro do Porto en portuguès) és la xarxa de metro lleuger de la ciutat de Porto, Portugal. Inaugurat el 2002, actualment comprèn uns 78 km de via i sis línies. Amb pocs trams subterranis, sembla un metro lleuger alemany (Stadtbahn) o premetro belga. La xarxa s'organitza al voltant de dos eixos principals: un enllaç nord - sud (línia D) i un passadís est / nord-est - oest compartit per la majoria de les línies (línies A, B, C, E i F) que es divideixen en branques als extrems.
Remove ads
Història
Després de dècades de discussions, el treball en la primera línia de la Porto de metro va començar el 1990 i es va acabar el 2002. En aquell moment, era el projecte de construcció més gran de la Unió Europea. A mitjan 2006 es va completar la primera fase amb l'obertura de la cinquena línia.
La segona fase estava en debat, però a mitjan 2008 el govern portuguès va donar el seu acord (i sobretot el seu suport financer) al desenvolupament del metro.
El metro de Porto consta de 5 línies, 70 estacions i 60 km de línies principalment aèries, només hi ha 8 km enterrats.
El 2008, la companyia Metro do Porto transportava 51,5 milions de passatgers.[1] El 2017 es van registrar 60,6 milions de passatgers[2]
Remove ads
Xarxa
Visió general
Línia A
Línia B
Línia C
Línia D
Línia E
Línia F
Remove ads
Operació
Contracte
Des del 2010 fins al 2018, la xarxa va ser gestionada pel consorci ViaPORTO (Grup Barraqueiro, Deutsche Bahn Arriva, Keolis i Manvia). A l'operació i el manteniment del metro de Porto s'encarreguen, durant un període de deu anys, a un grup espanyol format per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Moventis, però aquesta designació, fortament criticada per l'oposició política i els sindicats, és cancel·lada finalment després de l'impagament de les garanties financeres previstes al contracte per part de TMB i Moventis,.[4][5] L'abril de 2018, la gestió es confia al Grup Barraqueiro, per un període de 7 anys, a un preu aproximat de 204,3 milions d'euros[2]
Material rodant
El 2019, la xarxa va demanar 18 conjunts de trens al fabricant xinès CRCC per a lliuraments a partir del 2021.[6]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads