Mezzoforte

Mezzoforte s'escriu mf, que significa que és mig fort, més fluix que fort. És un terme que s'utilitza en notació musical per indicar un determinat grau d'intensitat del so, és a dir, un matís dinàmic. La intensitat que assenyala és moderadament forta, situant-se per sobre de mezzopiano i per sota de forte.^[1][2][3]

Mezzoforte

Descripció

Aquesta indicació pertany a la categoria coneguda com a dinàmica de graus, que es construeix mitjançant la contraposició entre els conceptes de suau i fort, la qual cosa s'expressa mitjançant les paraules italianes piano i forte respectivament. Hi ha almenys vuit graduacions o indicacions de dinàmica, començant des del so més suau fins al so més fort. Per exemple, pianissimo, piano, forte, fortissimo, etc. Així mateix, els diferents graus d'intensitat es poden matisar mitjançant altres termes com ara piu, meno, etc.^[1][2][3]

Nom	Abreviatura	Significat
Mezzoforte		Mitjanament fort. Literalment, és la meitat de forte. És més comú l'ús de mezzo-piano. Nota: si no apareix algun indicador de dinàmica, mezzo-forte s'assumeix com a dinàmica imperant per defecte.
Forte		Forta.
Fortissimo		Molt fort.
Fortississimo		Més fort. Tot i que algunes partitures, particularment de l'època contemporània, han arribat a una indicació més extrema, amb més de 3 'p' o 'f'. Verdi va aconseguir les 4 p i Chaikovski va arribar fins a les 5 p.[4] No s'usen habitualment per ser impràctiques, encara que teòricament possibles.[5]
Piano forte	[cal citació]	Feble i després fort.
Forte piano		Fort i després feble.[6]
Meno forte		Menys fort.
Più forte		Més fort.
Forte subito		Sobtadament fort.
Poc forte		Una mica fort.[cal citació] Actualment poc usat.