unitat de longitud From Wikipedia, the free encyclopedia
Es coneix com a milla diverses unitats de longitud més o menys semblants emprades al llarg de la història, cap de les quals forma part del sistema mètric decimal. Les milles foren una de les principals unitats de distància del món occidental malgrat que el seu valor variava d'un país a un altre. Amb la introducció del sistema mètric, els països llatins -així com altres, començaren a fer ús del quilòmetre per a mesurar distàncies terrestres i, actualment, s'utilitza a tot el món, excepte en els països anglosaxons i els de la seva influència, on encara s'utilitza la milla.
 |
Per a altres significats, vegeu «Milla romana». |
  | |
| Tipus | unitat de longitud i unitat de mesura anglesa |
|---|---|
| Sistema d'unitats | unitats de mesura obsoletes de Rússia |
| Unitat de | longitud |
| Conversions d'unitats | |
| A unitats del SI | 1.609,344 m |
| A unitats estàndard | 1.760 yd 5.280 ft 1,609344 km 1.609,344 m 160.934,4 cm 1.609.344 mm 63.360 in 0 pc 0 a. ll. 16.093,44 dm 0,868421 UK nmi 8 fur 80 ch 0,33333 US lea 0,28966 nl 63.360.000.000 µin 0,86898 mn 0,33313 UK lg 1.609.344.000 μm 0,2894737 UK nl |
Els orígens de la milla remunten a temps antics. Sembla haver estat heretada de l'antiga civilització romana i equivalia a mil parells de passes caminades per un home (en llatí: "mille passus", plural: "milia passuum"). Atès que una passa equivalia a uns 73 cm i que les passes eren dobles, la milla romana mesurava aproximadament 1 482 metres.[1][2]
Avui, una milla terrestre anglosaxona equival a 1 609,344 metres i una milla nàutica o marina a 1 852 metres.[1]
En anglès rep el nom de Statute mile.[3] En els països que utilitzen el sistema mètric, la milla apareix normalment en l'escala dels mapes per tal que aquests puguin ser estudiats també pels anglosaxons. De la mateixa manera, els països anglosaxons van incorporar gradualment el quilòmetre com a dada addicional en la seva cartografia.
| milla | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| internacional | US survey | nàutica | |||
| 1,609344 | km | 1,609347219 | km | 1,852 | km |
| 1 609,344 | m | 1 609,347 219 | m | 1 852 | m |
Cal parlar doncs de diferents tipus de milla:
Anomenada survey mile (en anglès), la fa servir el Public Land Survey System (Sistema públic d'agrimensura de terres) dels Estats Units; equival a 5 280 peus d'agrimensura, aproximadament 1 609 m.[4]
| Ramon Muntaner: milles i llegües | |||||||||
|
La crònica de Muntaner esmenta distàncies geogràfiques en milles i llegües. Les distàncies terrestres són sempre en llegües, mentre que les marines es precisen en milles. Les divergències aparents a aquesta afirmació són relativament fàcils d’explicar.
| |||||||||
S'utilitza als Estats Units i el Regne Unit i s'abrevia mi als Estats Units i ml o m al Regne Unit). Es defineix com l'equivalent a 1 760 iardes internacionals (1 iarda = 0,914 4 m); raó per la qual correspon exactament a 1 609,344 m. A efectes pràctics, per molts usos s'arrodoneix el seu valor a 1 609 metres. Així:
S'introduí en la nàutica la milla marina fa segles. Encara avui és el referent per a tots els navegants del món, fins i tot, per a aquells acostumats a l'ús del sistema mètric. També s'utilitza en la navegació aèria. En anglès, sovint se l'abrevia nm. La divisió de la longitud del perímetre terrestre en sentit meridià (passant pels pols: 40 000 km) entre els 21 600 minuts que conté la circumferència terrestre (360° x 60') dona com a quocient 1 851,85 metres, que normalment s'arrodoneixen en 1 852 m, el que és la longitud de la milla marina. Així:
Tanmateix, la Terra no és una esfera perfecta, raó per la qual si es pren una circumferència diferent de la línia meridiana (per exemple, l'equatorial), la mesura de la milla marina pot variar en uns quants metres atenent la ubicació. Per tant, a fi d'evitar confusions, l'any 1929 es va decidir a la Conferència Hidrogràfica Extraordinària Internacional celebrada a Mònaco que la milla marina mesura exactament 1 852 metres.[6] En un dia s'unificà el valor de la milla marina a tot el món, per bé que els EUA i el Regne Unit no s'afegiren a aquesta definició fins als anys 1954 i 1970 respectivament. Relacionat amb la milla marina hi ha el nus, una unitat de velocitat que equival a una milla marina per hora.
Altres contrades del món presenten o han tingut també la milla com a unitat:
L'estudi dels valors de les milles usades en cartografia al llarg del temps és un tema molt controvertit. Cal analitzar la taula que segueix amb molta precaució. La taula ha estat confegida per a mostrar una possible relació entre la distància de l'arc d'un minut de diafragma, la milla romana i la milla catalana antiga.
| Comparació de milles | Valor en metres |
|---|---|
| Minut del diafragma (Milla del diafragma) | 1 498,3 |
| Milla romana | 1 480[9] |
| Milla calculada de Nordenskiöld en els portolans | 1 457,3 |
| Milla catalana segons Nordenskiöld | 1 435[10][11] |
Les carreteres de l’antic imperi persa es mesuraven en parasangues. I hi havia fites de pedra que marcaven les distàncies.[12] La xarxa de vies romanes es mesurava en milles i les distàncies indicades en les fites es referien al Milliarium Aureum, fita monumental que indicava el «quilòmetre zero».[13] L’imperi romà d’orient, a imitació de Roma, disposava de la fita de referència anomenada Mílion.[14]
| « | ... havia hi una altra yla en que habitaven sarrains , que havia nom la Formentera , e era prop de Ivissa ; e havia de freu de mar entre Iviça e la Formentera una mila . | » |
| — Crònica De Jaume I. | ||
| « | Lo mariner consira galera e nau e barca, e consira vela e arbre e nàuxer, e les altres coses qui a nau se pertanyen; e enaprés consira temps de navegar e·ls ports a los quals ha refugi, e la estela e la agulla e la caramida, e·ls vents, e les milles e les corses d'aquells, e les altres coses qui·s pertanyen a la sua art.[16] | » |
| « | La carta dello navigare la quale è universale guida al nostro proposito, è signa de tri cose principali, cioè venti, migla et nome delli lochi. Prima li venti, perché dal signo del vento per la bossola si deve pigliare lo signo dello locho, perché como è dicto la bossola è cosa necessarissima allo dritare della prora ad quello vento per lo quale tu vidi che quillo locho te sta è dericto allo quale è tua intentione de voler andare....Poi sonno le migla, perché lu marinaro poça fare lu suo arbitrio, et qui bisogna intendere la pradicha secundo lo vento fresco et secundo la valentitia del navilio et secundo la corrente quante meglia fa per hora lu tuo navilio, et al continuo devi voltare le meçarole lo giorno et la nocte, et intendere quante meglia hai navigato per tal vento per hora, et quante hore, et quanti per tal vento, et signare con ciera, et coscì cognoscere in che locho te trovi per non errare sopra scolgli, punteo secche. | » |
| — De Navigatione. Benedetto Cotrugli. | ||
Distàncies indicades en milles.[17]
Hi ha alguns autors que comparen i avaluen les dades de navegació de dos narradors de la primera cicumnavegació.[18]
Pigafetta parla de legües i no pas de milles.
| « | ... colla catena a poppa , noi percorrevamo da 60 in 70 leghe al giorno... | » |
| — Primo viaggio intorno al globo terracqueo[19] | ||
També les unitats que cita Francesc Albó són les llegües.[20]
En la seva obra "Breve compendio de la Sphera", parla de la milla i d'altres unitats de longitud.[21]
En singular o plural, milla o milles, el nom de diverses unitats de longitud ha estat adoptat en usos concrets.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
