Mongolicae Legationis Commentarius

El Mongolicae Legationis Commentarius (Ambaixador a la cort del Gran Mogol) és un llibre de viatges escrit pel jesuïta català Antoni de Montserrat entre el 1589 i el 1600, on es descriuen les vicissituds viscudes durant els viatges que l'autor va dur a terme quan va ser enviat com a ambaixador a la cort del gran mogol.^[1] En el seu relat Montserrat deixa constància de les experiències, els pobles, les cultures i la geografia que va poder observar en el seu periple des de la capital de l'imperi mogol, Fatehpur Sikri, fins a l'Afganistan, passant pels actuals estats indis de Caixmir, Himachal Pradesh, Jammu, la regió del Panjab, el Pakistan o les serralades de l'Himàlaia i l'Hindu Kush.

Mongolicae Legationis Commentarius

Tipus	obra literària
Autor	Antoni de Montserrat
Llengua	llatí
Publicació	1600

El llibre resulta d'un gran interès perquè dona notícia per primera vegada de regions, ètnies, religions, cultures i tradicions desconegudes fins aquell moment a occident, com per exemple les de l'Himàlaia, que precisament van motivar l'expedició portuguesa d'António de Andrade al Tíbet -la primera europea- el 1624.^[2]

El Mongolicae Legationis Commentarius es complementa amb un mapa en miniatura àmpliament reconegut per la seva gran vàlua i precisió, fet que li atorgà vigència fins al segle xix i considerat l'autor del primer mapa del sostre del món.^[3] Tot i que generalment és conegut com a "Mapa de l'Himàlaia", el cert és que Montserrat dona descripcions molt més extenses que inclouen l'Índia, el Pakistan, l'Afganistan i el Tibet.^[3]

El 1582, Montserrat va tornar a Goa, on va començar a redactar en llatí la crònica, que va acabar després de ser alliberat del seu captiveri, acabant-lo poc abans de morir. No és clar si Montserrat va escriure el llibre en llatí o ho va fer en portuguès -com Relaçam de Equebar, rei dos mogores- encara que només en va sobreviure una versió llatina.^{[cal citació]}