Moritz Cantor

Cantor ve néixer en una família de jueus sefardites que havia emigrat de Portugal cap a Holanda; el seus pares eren importants comerciants casats a Amsterdam.^[2] Cantor va ser educat al domicili familiar de Frankfurt amb tutors privats^[3] i, després d'acabar els estudis secundaris al Gymnasium (Institut) de Mannheim, va ingressar a la universitat de Göttingen on va ser alumne de Gauss, Weber i Stern. També va estar un temps estudiant a la universitat de Berlín on es va interessar especialment per les classes de Dirichlet. Així i tot, va llegir la seva tesi doctoral (1851) a la universitat de Heidelberg.^[4] Dos anys després va llegir la seva tesi d'habilitació a la mateixa universitat, de la que va ser professor la resta de la seva vida.^[5]

El 1856 va publicar un article (Ueber die Einführung unserer gegenwärtigen Ziffern in Europa)^[6] sobre l'obra dels matemàtics del segle xvi Petrus Ramus, Michael Stifel i Girolamo Cardano; i poc temps després va viatjar a París, on va conèixer Michel Chasles qui havia publicat una història de la geometria que havia tingut cert ressò en els cercles acadèmics, com també el va tenir el seu article. Això el va decidir a dedicar-se al estudi de la història de les matemàtiques.^[7]

A partir dels anys 1860 ja només va publicar articles sobre història de les matemàtiques. El primer volum de la seva gran obra, Vorlesungen über Geschichte Der Mathematik (Estudis sobre la Història de les Matemàtiques, va aparèixer el 1880. En ella, no solament estudiava les aportacions a la ciència matemàtica dels diferents autors, sinó que, a més, incardinava els seus avenços en les cultures en què havien tingut lloc, ja fossin babilonis, egipcis, grecs o àrabs.^[8] Aquest primer volum cobria des dels temps antics fins al 1200.

El segon volum, que cobria el període de 1200 a 1688 (fins a Newton i Leibniz), va ser publicat el 1892 i entre els anys 1894 i 1898 es van publicar les parts successives del tercer volum, que arribava fins al 1758 (l'època de just anterior a Lagrange).^[9] En acabar aquest tercer volum, Cantor ja tenia 69 anys i el quart volum (fins al 1799, data de la tesi doctoral de Gauss), va ser encarregat a nou matemàtics diferents que van treballar sota la direcció de Cantor com a editor en cap: V. Bobynin, A. von Braunmühl, F. Cajori, S. Günther, V. Kommerell, G. Loria, E. Netto, G. Vivanti, C. R. Wallner.^[9]

Moritz Cantor va ser la figura clau en el naixement de la Història de les Matemàtiques com a disciplina acadèmica i va ser l'inspirador de tota la recerca posterior en aquest camp.^[10] Segons el seu punt de vista, la història de les matemàtiques no era més que una faceta més del desenvolupament i el progrés del gènere humà i, cam a tal, havia de ser incardinada dins de la història general; al contrari d'altres visions que encapsulaven la història de les matemàtiques, al marge d'altres consideracions històriques.^[11] Per aquest motiu: la seva pretesa manca de competències matemàtiques, la seva obra va ser fortament criticada pels historiadors de les matemàtiques en el segle XX com, per exemple Otto Neugebauer.^[12]

A més, va ser co-editor de la revista Zeitschrift für Mathematik und Physik, fundada i editada per Oskar Schlömilch, per a tots els temes històrics.^[13] Entre 1900 i 1912 va editar una revista, filial del Zeitschrift, titulada Abhandlungen zur Geschichte der Mathematischen Wissenschaften (Assaigs sobre la història de les ciències matemàtiques). de la que va arribar a publicar trenta volums abans de desaparèixer. També va escriure més de dos centes biografies per a l'Allgemeine Deutsche Biographie.^[14]

A part dels Vorlesungen va publicar altres llibres notables entre els quals es poden destacar:

1863: Mathematische Beiträge zum Kulturleben der Völker', amb el qual va iniciat la seva relació d'amistat amb Maximilian Curtze.^[15]
1867: Euclid und sein Jahrhundert, en el que estudiava l'obra d'Euclides, d'Arquimedes i d'Apol·loni.
1875: Die römischen Agrimensoren und ihre Stellung in der Geschichte der Feldmesskunst, en el que es centrava en l'estudi de la transmissió de coneixements aritmètics pels agrimensors romans.

Cantor va passar els darrers anys de la seva vida gairebé cec i va morir tres dies després del seu propi fill.

Biografia

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Wikiwand - on