Morocco
pel·lícula de 1930 dirigida per Josef von Sternberg i Henry Hathaway From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Morocco és una pel·lícula estatunidenca en blanc i negre de 1930, dirigida per Josef von Sternberg i interpretada per Marlene Dietrich i Gary Cooper. El guió de Jules Furthman és una adaptació de la novel·la Amy Jolly, de Benno Vigny.
 |
Aquest article tracta sobre la pel·lícula de Josef von Sternberg; per a la localitat estatunidenca, vegeu l'article Morocco (Indiana) |
Es tracta de la primera pel·lícula estatunidenca de Marlene Dietrich, la primera després de l'èxit de Der blaue Engel (estrenada l'1 d'abril del mateix any).[1]
Va ser destacable en el seu moment el petó que aquesta li fa durant una actuació a una altra dona, per tractar-se del primer petó d'aquest tipus de la història del cinema. Marlene, vestida amb un esmòquing, li canta a una dona del públic i aquesta, a la vegada, està afalagada amb l'atenció rebuda; la cantant pren una rosa de la solapa de l'admiradora i li fa un petó als llavis. Aquesta escena va ajudar a fer de la imatge andrògina i de sexualitat ambigua de Dietrich una marca distintiva.[2][3]
Remove ads
Argument
La cantant de cabaret Amy Jolly, provinent de París, arriba a Mogador (Marroc) on, per problemes econòmics, es veu forçada a actuar en un cafè de segona fila propietat de Lo Tinto. Allà es fixa en l'atractiu legionari Tom Brown i aquest queda seduït per ella durant una actuació que fa vestida amb esmòquing; ferits pels seus passats, inicien cautelosament una relació sense lligams.
Mentrestant, el milionari La Bessière s'encapritxa d'ella. L'ajudant de Tom, mogut pel sentit del deure i un sentiment de rancúnia (ja que aquest havia intentat seduir la seva dona) fa que Brown acabi arrestat i, posteriorment, enviat a un poble de mala mort en una perillosa missió, i ella decideix llavors respondre a la proposta de matrimoni de La Bessière, qui li ofereix diners i felicitat.
En un incident, l'ajudant de Brown mor i aquest resulta ferit. La notícia arriba a Mogador durant el sopar de compromís, i Amy s'aixeca de taula per a retrobar-se amb Brown. La Bessière, veient que n'està enamorada, s'ofereix per a dur-la en el seu cotxe.
Amy troba Brown a la taverna i no pas a l'hospital com es pensava, ja que només ha fet veure que havia estat ferit per no haver de tornar a Mogador, ja que l'endemà se n'ha d'anar al Sàhara. Tom li diu que si se l'estima haurà d'estar preparada per a ser una bona soldada; veient que les dones d'allà segueixen la columna on es troba la unitat on serveix el seu home, Amy abandona La Bessière i segueix els legionaris, endinsant-se en el desert.
Remove ads
Repartiment
|
 |
Nominacions
La pel·lícula va estar nominada a quatre Oscars el 1931: millor actriu (Marlene Dietrich), millor direcció artística (Hans Dreier), millor fotografia (Lee Garmes) i millor direcció (Josef von Sternberg).[4]
El 1932 va guanyar el premi Kinema Junpo (Japó) a la millor pel·lícula estrangera.
L'any 1992 va ser seleccionada per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units per a ser preservada al National Film Registry.
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads