Muntanyes de Phi Pan Nam

Les Muntanyes de Phi Pan Nam (tailandès ทิวเขาผีปันน้ำ, Thiokhao Phi Pan Nam) són un conjunt de serralades de l'Àsia Sud-oriental d'uns 400 km de longitud.

Muntanyes de Phi Pan Nam

Tipus	serra
Lloc
Lloc	Tailàndia i Laos
18° 48′ 00″ N, 99° 50′ 30″ E
Serralada	Sistema Indo-Malai
Característiques
Altitud	Doi Luang, 1.694
Dimensió	135 () × 400 () km
Punt més alt	Doi Luang, Phi Pan Nam Range (en)  (1.694 m )
Material	Gres i laterita
Història
Període	Triàsic

Les muntanyes de Phi Pan Nam a la vora del llac de Phayao, Tailàndia

Paó verd, espècie en perill

Des del Mekong, a la vora de Chiang Rai aquestes muntanyes s'estenen fins a la Província de Tak. Només una petita part a l'extrem nord-est del sistema orogràfic es troba a Laos; la resta es troba a Tailàndia. El punt més alt de la serralada és el Doi Luang (1.694 m), situat al nord-oest de la serralada.^[1]

Les muntanyes de Phi Pan Nam són una sèrie de serres i depressions amb alineació NE - SO que, tot i no destacar per l'altura dels cims, tenen gran importància des del punt de vista hidrogràfic. Aquest sistema muntanyós divideix les conques del Mekong i del Chao Phraya, els rius més importants a Tailàndia.^[2] Molts rius tenen les fonts a aquestes muntanyes i el nom Tailandès "Thiokhao Phi Pan Nam" significa "serralada dels esperits que divideixen les aigües", en referència a les antigues divinitats de les muntanyes. Geològicament les muntanyes de Phi Pan Nam tenen molta afinitat amb les Muntanyes de Khun Tan situades a l'oest, i les Muntanyes de Luang Prabang a l'est.^[3]

Ecologia

Ecològicament els boscos d'aquestes serralades i depressions són un refugi per als elefants en certes zones protegides. També són un dels pocs llocs del món a on es troba el paó verd en estat salvatge, animal que prefereix viure a prop d'estanys o cursos d'aigua, lo més lluny possible de les zones d'habitació humana.^[4]

La zona es trobava gairebé coberta de boscos fins a mitjan segle xx. Encara n'hi ha boscos tropicals secs amb zones de boscos tropicals humits a algunes parts de les muntanyes. Malgrat les àrees protegides, com els parcs nacionals, hi ha moltes zones sotmeses a l'efecte de vora.^[5] El tram de la carretera AH2 entre Uttaradit i Chiang Rai passa pel mig d'aquestes muntanyes.