Nàiade (satèl·lit)

Nàiade, és un satèl·lit de Neptú, també anomenat Neptú III. El seu nom prové de la mitologia grega, concretament, d'una llegenda que tracta sobre uns éssers mítics anomenats Nàiades.

Nàiade
Nàiade o Talassa vista pel Voyager 2 (l'elongació es deu a l'esborronament)
Designació provisional	S/1989 N 6
Tipus	satèl·lit de Neptú
Descobert per	Richard J. Terrile Voyager 2
Data de descobriment	18 setembre 1989
Epònim	nàiada
Cos pare	Neptú
Època	18 d'agost de 1989
Dades orbitals
Semieix major a	48.227 km
Excentricitat e	0,0047
Període orbital P	0,29 d
Inclinació i	4,75 °
Característiques físiques i astromètriques
Radi	33 km[1]
Magnitud aparent (V)	23,9 (banda V)
Massa	190 Eg[2]
Velocitat d'escapament	~0,028 km/s
Albedo	0,07

Descobriment

Aquest petit satèl·lit del gegant gasós, va ser descobert per la sonda espacial Voyager 2, el 18 de setembre de 1989, i se li donà la designació de S/1989 N 6. Com molts altres satèl·lits del vuitè planeta, se li donà la seva designació oficial (l'actual), l'any 1991.

Característiques

El fred i monòton satèl·lit Nàiade, com tots el satèl·lits de Neptú (excepte Tritó) té una superfície irregular no-esfèrica. Tampoc mostra signes d'activitat geològica. Es creu que es va formar per romanents còsmics d'altres antics (o actuals) satèl·lits de l'últim planeta. Amb un diàmetre de poc més de 65 km, i 51 K de temperatura, li acabarà passant el mateix que molts altres satèl·lits de Neptú: acabarà travessant el límit de Roche, i reduït a restes còsmiques. Però, com Nàiade és el més proper a Neptú, a tan sols una distància aproximada de 48.227 km, serà el pròxim satèl·lit polvoritzat del gegant gasós.

A Una simulació de Nàiade orbitant al voltant de Neptú. A la part inferior esquerre s'hi pot apreciar el Sol