NUTS és l'acrònim en francès de la Nomenclatura de les Unitats Territorials Estadístiques (Nomenclature des unités territoriales statistiques) utilitzada per la Unió Europea amb finalitats estadístiques.[1] És definida per l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat) i els resultats són utilitzats, entre altres coses, per la redistribució regional dels fons estructurals de la UE.[2]
 |
Per a altres significats, vegeu «Nuts». |
Dades ràpides Dades, Tipus ...
Tanca
La nomenclatura NUTS té una estructura jeràrquica de tres nivells, més dos nivells d'unitats administratives locals (en anglès LAU) que també s'anomenen NUTS nivells 4 i 5. L'esquema de la nomenclatura es proposa la definició de regions europees equiparables, adaptades a les divisions administratives pròpies de cada estat membre i basades en la població total resident.
Més informació Nivell, Població màxima ...
| Nivell |
Població màxima |
Població mínima |
| NUTS 1 | 7.000.000 | 3.000.000 |
| NUTS 2 | 3.000.000 | 800.000 |
| NUTS 3 | 800.000 | 150.000 |
Tanca
No obstant això, aquest model no es compleix estrictament. Per exemple, tant Renània del Nord-Westfàlia (Alemanya) i les Illes Aland (Finlàndia) són NUTS 1, mentre tenen 17.554.000 i 29.000 habitants, respectivament.
Els codis NUTS comencen amb les dues lletres del codi ISO 3166-1,[3] excepte el Regne Unit que utilitza UK en lloc de GB. S'afegeixen una, dues o tres xifres pels codis NUTS de nivell 1, 2 o 3 respectivament.[4]
Més informació Estat, NUTS1 ...
| Estat |
NUTS1 | NUTS2 | NUTS3 |
NUTS1 |
NUTS2 |
NUTS3 |
| Alemanya |
16 |
38 |
439 |
16 Estats federats (Länder) |
38 Regierungsbezirk |
439 Districtes (Kreise o Landkreise) |
| Àustria |
3 |
9 |
35 |
3 Gruppen von Bundesländern |
9 Bundesländer |
35 Gruppen von politischen Bezirken oder Statutarstädte |
| Bèlgica |
3 |
11 |
43 |
3 Gewesten / régions |
10 Províncies (provincies / provinces) |
43 Arrondissementen / arrondissements |
| 1 Regió de Brussel·les-Capital |
| Dinamarca |
1 |
5 |
15 |
— |
5 Regions |
13 amter |
| 1 group de dos comuns especials |
| 1 comú regional |
| Espanya |
7 |
19 |
52 |
7 agrupación de comunidades autónomas |
17 comunidades autónomas |
50 provincias |
2 ciudades autónomas:
Ceuta i Melilla |
2 ciudades autónomas |
| Finlàndia |
2 |
6 |
20 |
1 Manner-Suomi:
Ahvenanmaa/Fasta Finland |
5 Províncies (Suuralueet / Storområden) |
19 Regions (Maakunnat / Landskap) |
1 Manner-Suomi:
Åland |
1 Província (Suuralueet / Storområden) |
1 Regió (Maakunnat / Landskap) |
| França |
14 |
27 |
101 |
13 Régions de métropole |
21 Région en métropole continentale |
94 Département en métropole |
| 1 Collectivité territoriale en métropole |
2 Départements en métropole |
| 1 ZEAT (zones économiques d'aménagement du territoire) en outre-mer |
2Régions d'outre-mer |
2 Départements d'outre-mer |
| 3 Collectivités territoriales d'outre-mer |
3 Collectivités territoriales d'outre-mer |
| Grècia |
4 |
13 |
51 |
4 Agrupacions de periferies |
13 periferies |
51 nomoi |
| Irlanda |
1 |
2 |
8 |
— |
2 regions |
8 regional authority regions |
| Itàlia |
5 | 20 | 110 |
5 gruppi di regioni |
20 regioni |
110 provincie |
| Luxemburg |
1 |
1 |
1 |
— |
— |
— |
| Regne dels Països Baixos |
align=center|4 | 12 | 40 |
4 landsdelen |
12 provincies |
40 COROP regio's |
| Portugal |
3 |
7 |
32 |
1 continente |
5comissões de coordenação regional |
30 Grupos de Concelhos |
2 territoris insulars
Açores i Madeira |
2 regiões autónomas |
2 regiões autónomas |
| Suècia |
3 |
8 |
21 |
3 Grupper av riksområden |
8 riksområden |
21 län |
| UE-14 |
72 |
214 |
1 098 |
Unió Europea fins l'abril de 2004, i la sortida del Regne Unit en desembre de 2020 |
| Xipre |
1 |
1 |
1 |
— |
— |
— |
| Estònia |
1 |
1 |
5 |
— |
— |
5 maakond |
| Hongria |
3 |
7 |
20 |
3 statisztikai nagyrégiók |
7 tervezési-statisztikai régiók |
19 grups centrats en un comtat (megyék) i de vegades algunes de les 23 ciutats amb estatus de comtat (Megyei jogú városok); 1 capital:Budapest |
| Letònia |
1 |
1 |
4 |
— |
— |
4 reģioni |
| Lituània |
1 |
1 |
10 |
— |
— |
10 apskritys |
| Malta |
1 |
1 |
2 |
— |
— |
2 grups d'illes (gżejjer) : Malta, Gozo |
| Polònia |
6 |
16 |
45 |
6 régions (regiony) |
16 województwa |
45 groups (podregiony) de districtes (powiat) |
| Eslovàquia |
1 |
4 |
8 |
— |
4 oblasti |
8 kraje |
| Eslovènia |
1 |
2 |
12 |
— |
2 Kohezijske regije |
12 statistične regije |
| Txèquia |
1 |
8 |
14 |
1 území |
8 oblasti |
14 kraje |
| UE-24 |
89 |
255 |
1 221 |
Unió Europea fins al desembre de 2006, i la sortida del Regne Unit en desembre de 2020 |
| Bulgària |
2 |
6 |
28 |
2 район |
6 Район за планиране |
28 области |
| Rumania |
4 |
8 |
42 |
4 macroregiuni |
8 regiunile de dezvoltare |
41 judeţe ; 1 municipe: Bucarest |
| UE-26 |
92 |
269 |
1 291 |
Unió Europea fins al juny de 2013, i la sortida del Regne Unit en desembre de 2020 |
| Croàcia |
1 |
3 |
21 |
— |
3 regions econòmiques |
21 županija |
|
| UE-27 |
93 |
272 |
1 313 |
Unió Europea actual després de la sortida del Regne Unit en desembre de 2020[5] |
Tanca
