Narcisa Freixas i Cruells
compositora i pedagoga musical catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell, 13 de desembre de 1859 - Barcelona, 20 de desembre de 1926)[1][2] va ser una compositora catalana –fonamentalment de cançons infantils– i pedagoga musical.[3][4]
Remove ads
Biografia
Va combinar els estudis de solfeig i piano amb els de pintura i escultura i va practicar, també, l’escriptura i el teatre.[5] Va començar a compondre als voltants del 1900. El 1908 fundà la Coral Mixta Cultura Musical Popular, on ensenyava solfeig, vocalització i danses populars.[6][7]Aquesta escola originà una coral formada per nens i noies joves, que actuà en asils, hospitals i presons.[8] El 1917 dictà un curset de pedagogia musical a Barcelona, que, a causa de l'èxit, hagué de repetir a la Biblioteca Nacional de Madrid (amb el títol Perfeccionamiento de los cantos de las escuelas).

Durant un temps residí a la Garriga, on animà la vida intel·lectual local i, després d'anar-hi a prendre uns banys termals, un estiu va decidir de construir-s'hi una casa, que va encarregar a l'arquitecte Joaquim Raspall el 1912. Amb la seva assídua presència a la Garriga, diversos poetes i músics van visitar la població: Joan Maragall, Josep Carner, Josep Maria López-Picó, Rubén Darío, Felip Pedrell, Amadeu Vives, un fill de Wagner, Enric Granados… Precisament aquest últim hi anava amb tota la família i passava llargues temporades molt a prop de la casa de Narcisa Freixas. També va assistir a les seves tertúlies la pintora Lluïsa Vidal, amb qui van ser bones amigues.[9]
Publicà dos reculls de cançons infantils i un de cançons catalanes. Posà música a poesies de diversos autors, com Jaume Sabartés i d'altres –esmentats més avall–; compongué peces de teatre infantil, com Festa completa, La cova del mar i La Pastoreta, i fou autora de diverses sardanes, com les que apareixen al Llibre de les nines, les Cançons amoroses i les Cançons d'infants.[10]
La seva aportació en el camp de la pedagogia musical adreçada als infants fou precursora del moviment de renovació pedagògica musical que tindria lloc anys a venir. En reconeixement de la seva tasca pedagògica, a Madrid li concediren la creu d'Alfons XII, que Narcisa Freixas refusà al·legant que ja se sentia prou honorada amb l'afecte dels infants.[11] També va rebre altres premis, un dels quals a la Segona Festa de la Música Catalana l'any 1905, i un altre als Jocs Florals de Girona el 1908.[10]
Era filla de Pere Freixas Sabater, escriptor,[12] i estudià piano i solfeig amb Joan Pujol, pintura amb Modest Urgell i Inglada i escultura amb Torquat Tasso i Nadal. Participà en diverses exposicions col·lectives.[13]
Remove ads
Memòria i reconeixement
A més d'un volum d'homenatge publicat el 1928, que recollia les seves cançons (vegeu bibliografia), el 1930 el seu fill –el metge Josep Maria Petit i Freixas– fundà la Llar Infantil Narcisa Freixas, que es mantingué fins a l'any 1958, quan va morir.
A Sabadell hi ha un carrer que duu el seu nom des del 1928.[11] Del 1959 al 1998, un col·legi de Sabadell portà el nom de Narcisa Freixas, que ha recollit el 2019 un nou institut.[14]
A la Garriga, una plaça amb una zona de parc infantil du el seu nom, davant del número 5, on s'alça la que havia estat casa seva i que podria esdevenir centre cultural;[15] és al capdavall del passeig de la Garriga, conegut per les cases d'estiueig modernistes, una avinguda d'un quilòmetre de llarg en direcció nord-sud, paral·lel a la via del tren de la línia de Ripoll.
A Barcelona s'hi dedicà una plaça al districte de Sarrià-Sant Gervasi.
L'any 2019, amb motiu de la celebració del 160è aniversari del seu naixement, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya organitzà diversos actes commemoratius i de divulgació entre la població escolar, entre els quals un Premi d'interpretació “Narcisa Freixas 160 anys”, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, adreçat a l'alumnat de grau professional i d'ensenyaments no reglats de música.[16]
Remove ads
Obres
- Corpus: marcha solemne (1885), obra per a piano signada Asicrán Saxierf
- Festa completa, música per a l'obra de teatre
- Non, non (1879), per a piano
- La pastoreta amb lletra de Manuel de Montoliu i decorat de Moragas i Alarma (estrenada el 12 de maig de 1906)
- Festa completa: amb text de Felip Palma, pseudònim de Palmira Ventós i Cullell (estrenada el 28 d'octubre de 1906 al Teatre Principal de Barcelona)
- Rodamon (1907), obra lírica en dos actes i cinc quadres, text de Rafael Nogueras Oller i música de Narcisa Freixas (estrenada el 8 de novembre de 1907) (comprèn la peça Ballet, dansa popular catalana)[17]
- Vetlla d'amor (1907), obra lírica en dos quadres amb lletra de Joan Molas i Valverde (estrenada el 22 de juny de 1907)[18]
- La cova del mar amb lletra de R. Nogueras i Ollé (estrenada el juny de 1907).
- Cançó sense paraules" i "Joguina" per a violí i piano. Barcelona: Henrich i Companyia, 1928, edició pòstuma.
Cançons
- A la vora del camí
- Així fan, fan...
- L'agulla, lletra de Francesc Sitjà i Pineda
- L'ametller, lletra de Joan Maragall
- Ay, l'esperansa
- La barca, lletra d'Apel·les Mestres
- Els bons companys
- Buquica, el gran lladre
- Les campanes del convent (entre 1925 i 1930), per a veu i piano
- Cançons amoroses, per a veu i piano (ed. 1916).
- Cançons catalanes (1900), recull de cançons
- Cançons infantils (1905), premi Festa de la Música Catalana, 1905[7]
- Cançons infantils (1908), premi Jocs Florals de Girona
- Corranda (1919), per a veu i piano, amb lletra de Francesc Sitjà
- Decandiment (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras
- La falsa nineta (ca. 1900), lletra d'Artur Masriera i Colomer
- La festa majó, lletra de Josep Martí Folguera
- Lo filador d'or, lletra de Verdaguer, del recull Cançons catalanes
- Mareta meva, tinc por
- El meu branquilló
- Muntanyenca (<1926), per a veu i piano, lletra de Claudi Omar i Barrera
- L'ombra de Nazareth
- Lo pelegrinet
- El pomeró, per a veu i piano amb lletra de Francesc Sitjà
- Les roses (<1926), per a veu i piano amb lletra de Francesc Sitjà
- Somriu amor (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras
- Tra la la, cançó
Sardanes[19]
- A Sant Medir. Té versió cantada
- Dolça Catalunya
- Festa de Roses (1897), primera sardana. Estrena: Castelló d'Empúries, 1897.[7]
- Flors de la terra
- Vot d'infants (1912),[7] cançó escolar amb lletra de Dolors Monserdà de Macià. Dedicada a la Lliga del Bon Mot.
Remove ads
Homenatges
Bibliografia
Obres de Narcisa Freixas
- Narcisa Freixas Cançons d'infants. 4 sèries. Obres de Narcisa Freixas. Edició d'homenatge Barcelona: A.G. Successors d'Henrich i Companyia, 1928. Comprèn un estudi introductori sobre l'autora per Josep Maria Petit i Freixas
- Narcisa Freixas Canciones infantiles Barcelona: Gustavo Gili, 1916 (n'hi ha 12 edicions)
- Narcisa Freixas Cançons d'infants: segona sèrie Barcelona: Casa Dotesio, 1906? (n'hi ha un mínim d'11 edicions. La darrera, Barcelona: Diputació de Barcelona, 1988)
- Narcisa Freixas Cançons catalanes Barcelona: Henrich i companyia, 1900? (nova edició, 2017 Barcelona: Editorial Boileau)
- Narcisa Freixas Cançons amoroses Barcelona: A.Boileau & Bernasconi, 1916. (nova edició, 2017 Barcelona: Editorial Boileau)
- Narcisa Freixas. Lletres de Francesc Sitjà. Piano infantil, petites recreacions per infants. Barcelona: Muntañola, 1918 (nova edició, 2016 Barcelona: Editorial Boileau)
- Narcisa Freixas. Lletres de Francesc Sitjà. Piano infantil. Llibre de nines. Barcelona: Henrich i Companyia, 1928, edició pòstuma.(nova edició, 2016 Barcelona: Editorial Boileau)
- José Maria Petit Freixas La victoria del corazón. Realidades y ensueños de un médico Barcelona: José Maria Petit Freixas, 1950?. Conté cançons de Narcisa Freixas i fotografies de l'Hogar Infantil Narcisa Freixas, Sanatorio Escuela de Niños Inválidos
- Partitures de Narcisa Freixas editades, enllaç a internet.
Discografia
- CD "Compositores catalanes. Generació modernista". Maria Teresa Garrigosa (soprano) i Heidrun Bergander (piano). La mà de guido. Dip.leg. B-45116-2008.
- CD "Narcisa Freixas (1859-1926) Piano integral". Ester Vela (pianista). La mà de guido. LMG 2161. Dip.leg. B-23421-2019.
Obres sobre Narcisa Freixas
- Vela, Ester «Narcisa Freixas. L'obra pianística.». Revista Catalana de Musicologia, n. XII. P. 347-389, 2019.
- Rotger, Agnès «Narcisa Freixas, la compositora dels infants». Sàpiens, 20-12-2018.
- AA.VV. Manuel Ribot i Serra. Narcisa Freixas i Cruells. Commemoració centenària de dos sabadellencs il·lustres. Sabadell: 1962. Fundació Bosch i Cardellach.
- Ricard Simó Bach. "Narcisa Freixas i Cruells, pedagoga i compositora". Sabadell: 1980. Revista Quadern, número 16, pàgina 134.
- Carme Rubio i Larramona. '"Narcisa Freixas, compositora i pedagoga". Barcelona: 2001. Serra d'Or, número 494.
- Marta Garcia Molsosa. "Narcisa Freixas a la Garriga". Sabadell: 2009. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 171, pàgina 3-4.
- Ricard Ustrell. "Semblança de Maria Magda Petit, neta de Narcisa Freixas". Sabadell: 2009. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 171, pàgines 6-9.
- Lluís Subirana. "Evocació de Narcisa Freixas". Sabadell: 2009. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 172, pàgines 33-34.
- Redacció. "Narcisa Freixas, dona de la renaixença". Sabadell: 2009. Quadern de les idees, les arts i les lletres, número 173, pàgines 39-40.
Remove ads
Notes i referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads