Nastro d'argento al millor documental

El Nastro d'argento (Cinta de plata) és un premi cinematogràfic concedit anyalment, des de 1946, pel Sindicat Nacional de Periodistes Cinematogràfics Italians (Sindacato Nazionale dei Giornalisti Cinematografici Italiani) l'associació italiana de crítics de cinema.^[1][2] Aquesta és la llista dels Nastro d'argento al millor documental, que es va concedir del 1946 al 1951 i que no es va concedir entre el 1955 i el 2006.

Nastro d'argento al millor documental

Gabriele Salvatores, guanyador el 2014
Tipus	tipus de premi premi a la millor pel·lícula per gènere
Part de	Cinta de Plata
Vigència	1946  -
Estat	Itàlia
Gènere	documental
Conferit per	Sindicat Nacional de Periodistes Cinematogràfics Italians

Guanyadors

Any	Director	Títol
1946	Giovanni Paolucci	La valle di Cassino
1947	Luigi Comencini	Bambini in città
1948	Francesco Pasinetti	Piazza San Marco
1949	Luciano Emmer	Isole della laguna
1950	Michelangelo Antonioni	L'amorosa menzogna
1951–1953	No es va concedir
1954	Gian Gaspare Napolitano	Magia verde
1955–2006	No es va concedir
2007	Agostino Ferrente	L'orchestra di piazza Vittorio
2008	Esmeralda Calabria Andrea D’Ambrosio Peppe Ruggiero	Biùtiful cauntri
2009	Gustav Hofer Luca Ragazzi	Improvvisamente l’inverno scorso
2010	Pietro Marcello	La bocca del lupo
2011	Gabriele Salvatores	1960
2012	Stefano Savona	Tahrir
2013	Costanza Quatriglio	Terramatta
2014	Silvio Soldini i Giorgio Garini	Per altri occhi
2015	Costanza Quatriglio	Triangle
2016	Pietro Marcello	Bella e perduta
2017	Carmine Amoroso	Porno e Libertà

Nastro d'argento al millor documental sobre cinema

Entre el 2010 i el 2013 es va concedir un "Nastro" especial al millor documental sobre cinema. Els guanyadors han estat:

• 2010: Daniele Anzellotti i Francesco Del Grosso - Negli occhi
• 2011: Gianfranco Giagni - Dante Ferretti: scenografo italiano
• 2012: Mimmo Verdesca - In arte Lilia Silvi
• 2013: Luciano Barcaroli i Gerardo Panichi - Giuseppe Tornatore, ogni film un'opera prima