Neskhons

Neskhons, també coneguda com a Nsikhonsu, va ser una dama egípcia de la XXI dinastia. El seu nom significa "Pertany a Khons". Els seus títols eren "Primera Cantant d'Amon" i "Filla del Rei de Kush".^[1]

Neskhons

Biografia
Naixement	segle XI aC
Mort	981 aC
Sepultura	TT320
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Família
Cònjuge	Pinedjem II
Fills	Nesitanebetaixru
Pare	Esmendes II

Biografia

Neskhons en jeroglífic

Era filla del rei Esmendes II i Takhentdjehuti,^[2] i es va casar amb el seu oncle patern, el Summe Sacerdot Pinedjem II, amb qui va tenir quatre fills: dos nens, Tjanefer i Masaharta, i dues nenes, Itaui i Nesitanebetaixru. Els fills apareixen anomenats en un decret escrit en una tauleta de fusta que es va col·locar a la seva tomba per tal de garantir el seu benestar en la vida nocturna i evitar que fes mal als seu marit i fills. Això suggereix que potser hi havia problemes familiars quan va morir.^[1]

Neskhons va morir abans que el seu marit i el seu cadàver momificat va ser col·locat amb el de Pinedjem II a la Tomba DB320 a la Necròpolis tebana, redescoberta el 1881. Va ser enterrada el cinquè any del regnat de Siamun en uns taüts que originalment es van fer per a la germana de Pinedjem i primera esposa Isetemkheb. Es van trobar tant els taüts interiors com els exteriors, però un d'ells va ser reutilitzat per a l'enterrament de Ramsès IX. Es desconeix si aquest taüt va ser reutilitzat després de la seva mort o si el va donar per a l'enterrament de Ramsès. La primera teoria es recolza en el fet que el taüt no es va repintar aparentment per a acollir una mòmia masculina; la segona es basa en el fet que ella també havia fet donació de llençols per al reembolicar de la seva mòmia.^[3]

La mòmia

Mòmia de Neskhons (1912).

El cadàver va ser parcialment desembolicat per Gaston Maspero el 27 de juny de 1886. Vint anys després, G. Elliot Smith va retirar-ne la resta dels embolcalls.^[4] Neskhons no tenia cap pèl gris, per la qual cosa és probable que morís jove; segons Smith, estava embarassada o donant a llum en el moment de la seva mort. La decoració d'or del seu taüt havia estat robada a l'antiguitat. El seu escarabeu va ser robat per la família de lladres de tombes d'Abd-el-Rassul, però va ser recuperat i portat al Museu Britànic.^[5]