Estatge nival
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'estatge nival, també anomenat estatge de les neus perpètues, és un estatge que comença des de les primeres neus perpètues, en general a Europa just per sota dels 3.000 m d'altitud. Succeeix a l'estatge alpí. l'estatge nival té una durada d'inniviació superior a la del període de desinniviació (fosa de la neu). Hi predominen glaceres i roques. La seva principal característica és que tota la precipitació cau en forma de neu.

Remove ads
Altitud i latituds
Svalbard | 78°N | 0-300–0 600 m |
Escandinàvia al cercle polar | 67°N | 1000–1500 m |
Islàndia | 65°N | 0-700–1100 m |
Sud d'Escandinàvia | 62°N | 1200–2200 m |
Nord dels Alps | 46°N | 2500–2800 m |
Alps centrals | 45°N | 2700–2900 m |
Sud dels Alps | 44°N | 2900-3200 m |
Pirineus | 43°N | 2900-3200 m |
Caucas | 43°N | 2700–3800 m |
Karakorum | 36°N | 5400–5800 m |
Pamir | 32°N | 4300–4500 m |
Himàlaia | 30°N | 4800–6000 m |
Kenya | 0° | 4600–4700 m |
Nova Guinea | 2°S | 4600–4700 m |
Andes al país Equador | 2°S | 4800–5000 m |
Kilimanjaro | 3°S | 5500–5600 m |
Andes a Xile | 27°S | 5800–6500 m |
Nova Zelanda | 43°S | 1600–2700 m |
Terra del Foc | 54°S | 0-800–1300 m |
Antàrtida | 70°S | 0– 400 m |
Remove ads
Flora
Algunes plantes amb flors hi viuen encara, com per exemple el ranuncle glacial (Ranunculus glacialis) a Europa, que arriba als 4.000 m d'altitud, però dominen les molses i els líquens.
Fauna
Principalment ocells, com ara la perdiu blanca (Lagopus mutus), que també baixa a l'estatge alpí.
Vegeu també
- Zonació altitudinal, estatges climàtics, pisos climàtics o estatges de vegetació
- Estatge basal o terra baixa
- Estatge montà (o muntanya mitjana)
- Estatge subalpí
- Estatge alpí
- Muntanya mitjana (o estatge montà)
- Alta muntanya
Referències
- Charlesworth J.K. (1957). The quaternary era. With special reference to its glaciation, vol. I. London, Edward Arnold (publishers) Ltd, 700 pp.
- Flint, R. F. (1957). Glacial and Pleistocene geology. John Wiley & Sons, Inc., New York, xiii+553+555 pp.
- Kalesnik, S.V. (1939). Obshchaya glyatsiologiya [General glaciology]. Uchpedgiz, Leningrad, 328 pp. (in Russian)
- Tronov, M.V. (1956). Voprosy svyazi mezhdu klimatom i oledeneniem [The problems of the connection between climate and glaciation]. Izdatel'stvo Tomskogo Universiteta, Tomsk, 202 pp. (in Russian)
- Wilhelm, F. (1975). Schnee- und Gletscherkunde [Snow- and glaciers study], De Gruyter, Berlin, 414 pp. (en alemany)
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads