Nombre algebraic

From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).

on:

, és el grau del polinomi.
, els coeficients del polinomi són nombres enters.[1]

El conjunt dels nombres algebraics és numerable i és un subcòs del cos dels nombres complexos.[2]

Remove ads

Classificació dels complexos

  • Si un nombre real o complex no és algebraic, es diu que és transcendent.
  • Si un nombre algebraic és solució d'una equació polinòmica de grau n, i no és solució d'una equació polinòmica de grau menor m < n, llavors es diu que és un nombre algebraic de grau n (n > 0).

Definició formal

Considerem un nombre algebraic diferent de 0. El grau () de correspon al grau més baix del polinomi amb coeficients racionals tal que . Seguint aquesta descripció, només hi ha un polinomi mònic de grau que té com a arrel. Aquest rep el nom de polinomi definitori.[3]

Exemples

  • Tot nombre racional és algebraic, perquè és arrel del polinomi .
  • El nombre real és algebraic perquè és arrel del polinomi . Més generalment, si és un nombre racional, llavors és un nombre algebraic de grau amd polinomi .
  • El nombre imaginari és algebraic perquè és arrel del polinomi .
  • El nombre d'or és algebraic perquè és arrel del polinomi .
  • En canvi se sap que el nombre π i la constant d'Euler no són algebraics: el matemàtic alemany Ferdinand von Lindemann va demostrar que no existeix cap polinomi de coeficients racionals que els tingui per arrel.
Remove ads

Referències

Bibliografia

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads