Nord Stream
gasoducte submarí que connecta Rússia amb Alemanya From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Nord Stream (noms anteriors: North Transgas i North European Gas Pipeline; rus: Северный поток: Severny potok) és un sistema de gasoductes que transporta milions de metres cúbics de gas natural a través de les aigües de la mar Bàltica, des de Rússia fins a Alemanya.[1]
Inclou dos oleoductes actius que van des de Víborg fins a Lubmin, prop de Greifswald, formant el Nord Stream original, i dos oleoductes addicionals que van des d'Ust-Luga fins a Lubmin, denominats Nord Stream 2. A Lubmin les línies es connecten amb la línia OPAL a Olbernhau, a la frontera txeca, i a la línia NEL a Rehden, a prop de Bremen.[1]
El Nord Stream original és propietat i gestionat per Nord Stream AG, l'accionista majoritari de la qual és l'empresa energètica estatal russa Gazprom, i Nord Stream 2 és propietat de Nord Stream 2 AG, que també és una filial al 100% de Gazprom.
La primera línia de Nord Stream (també coneguda com Nord Stream 1)[2] es va construir al maig de 2011 i es va inaugurar el 8 de novembre de 2011.[3] La segona línia de Nord Stream (també coneguda com Nord Stream 2) es va construir el 2011-2012 i es va inaugurar el 8 d'octubre de 2012. Amb 1.222 km de longitud, Nord Stream és l'oleoducte submarí més llarg del món, superant l'oleoducte Langeled.[4] La posada en marxa del Nord Stream 2 es va dur a terme el 2018–2021.[5]
Nord Stream té una capacitat anual de gas de 55.000 milions de m3 i s'espera que l'addició de Nord Stream 2 dobli aquesta capacitat fins a un total de 110.000 milions de m3.[6]
Els Estats Units, Ucraïna i altres països d'Europa Central i Oriental s'han oposat durament als projectes Nord Stream per la preocupació que els oleoductes augmentessin la influència de Rússia a Europa i per la gran reducció de les taxes de trànsit per l'ús de gasoductes alternatius als països d'Europa Central i Oriental. Els constructors sostenen que el gasoducte és més important per a Alemanya que per a Rússia, que podria vendre el gas a la Xina i altres països asiàtics.
El nom «Nord Stream» es refereix ocasionalment a una xarxa de gasoductes més àmplia, incloent el gasoducte Rússia i altres connexions a l'Europa occidental. La primera línia de Nord Stream 2 es va completar al juny de 2021 i la segona línia es va completar al setembre de 2021,[7] segons va anunciar Gazprom, i està destinada a duplicar els subministraments de gas natural de Rússia a Alemanya passant per alt Ucraïna.[8]
Remove ads
Atemptat
La nit del 26 al 27 de setembre de 2022, l'operador del Nord Stream 2 va alertar d'una davallada sobtada de la pressió, podent-se confirmar el mateix dimarts 27 dues fuites al Nord Stream 1, a una zona propera a l'illa de Bornholm. La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, i la de Suècia, Magdalena Andersson, van sospitar que les fuites eren fruit d'actes intencionats, després de comprovar l'existència de dues explosions submarines produïdes en aigües internacionals, però dins de l'espai econòmic suec i danès.[9]
El 8 de febrer de 2023, el periodista d'investigació Seymour Hersh va acusar la CIA i la Marina dels Estats Units d'Amèrica d'haver perpetrat el sabotatge que havia inutilitzat tres dels quatre gasoductes Nord Stream per a sempre per mitjà d'uns submarinistes que hi haurien col·locat els explosius tres mesos abans de la detonació aprofitant unes maniobres de l'OTAN.[10] En conèixer-se la notícia, el govern de la Casa Blanca va negar les acusacions a la vegada que el ministre d'afers exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, va sol·licitar una investigació internacional sobre l'atemptat.[11]
Per la seva banda, les investigacions oficials dutes a terme per Dinamarca i Suècia van concloure, el febrer de 2024, que no hi havia prou proves per a seguir amb un procediment criminal, tot i que en cas de la sueca van reconèixer que havien transmès informació rellevant a la investigació que també estava duent a terme Alemanya.[12] A l'agost, la fiscalia alemanya va emetre una ordre de detenció europea contra un bus ucraïnès resident a Polònia, que va fugir a Ucraïna per a evitar ser detingut.[13]
Poc després, una investigació del diari The Wall Street Journal va indicar que hi havia sospites que una trama ucraïnesa podria estar darrere de l'explosió del gasoducte Nord Stream, i afirmava que el president Volodímir Zelenski podria haver estat al corrent dels plans. Tot i que des de Kíiv es va rebutjar qualsevol implicació, la investigació va suggerir que el pla va néixer en una reunió entre oficials ucraïnesos el maig de 2022.[14]
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads