Nouba
gènere musical del tipus àrab-andalús (o música andalusa) que al segle IX era de Bagdad a Còrdova i Granada. Tradicionalment es troba als països del Magrib d'Àfrica From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La nouba és un gènere musical trobat al Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia, que té els seus orígens a la música d'Andalusia. El nom nouba va reemplaçar el terme sawt, i significa "esperar el seu torn" en àrab, pel fet que el músic esperava el seu torn rere una cortina.[1] Les cançons són cantades per un solista o per un cor a l'uníson. Les lletres provenen de les moaixakhes o zajals, formes poètiques en àrab clàssic i col·loquial, respectivament.[2] La veu s'acompanya per diversos instruments, incloent-hi l'ud, el rabab o el rebec, el ney, el qanun, el riq i la darbukka. Els instrumentistes també fan de cor.[3]
Les ciutats del nord d'Àfrica han heretat un estil musical més propi de Granada.[4]. Al Marroc, el terme gharnati (granadí) designa un estil musical diferent anomenat "Tarab Al Ala", que es va originar a Còrdova i València.[5]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads