Nynorsk
un dels dos estàndards de la llengua noruega From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El nynorsk (neonoruec) és un dels dos estàndards de la llengua noruega, hereu i barreja dels dialectes de l'oest del país, que foren els que més lliures restaren d'influència danesa durant la unió amb Dinamarca.[1] És emprat per vora el 12% de la població, corresponent però a l'àmbit del 27% dels municipis (2002). L'altre estàndard, majoritari, és el bokmål, l'adaptació del danès escrit a la llengua oral noruega
![Thumb](#/media/Fitxer:Hansa,_Heineken_beers_etc._in_glass_door_refrigerator_chiller_showcase._Sign_in_Norwegian_(Nynorsk_"Me_sel_ikkje_alkohol_til_ruspåvirka_personar"_=_"We_don't_sell_alcohol_to_intoxicated_persons")._Leirvik,_Stord,_Norway._2018-03-10_b.jpg)
Remove ads
Història
El nynorsk començà a ser desenvolupat a mitjans del segle xix per Ivar Aasen, que després de viatjar extensament per tot el país recopilant-hi el parlar de la gent (amb especial tirada per la costa oest, que veia amb un parlar més pur) i després de comparar-lo amb l'evolució que havien experimentat altres llengües escandinaves occidentals (especialment l'islandès) publicà Det norske Folkesprogs Grammatik (1848, gramàtica) i Ordbog over det norske Folkesprog (1850, diccionari). Aquests dos llibres significaren la base d'un estàndard per a la llengua que ell anomenà landsmål[1] (llengua de la terra).
El parlament concedí al landsmål un estatus igual al del danès el 1885.
Tot i ja ser la forma escrita de noruec més propera a les varietats dialectals de molts dels habitants del país, el nynorsk era vist com a molt arcaïtzant, i successives reformes es proposaren de fer-lo més accessible als parlants que no fossin de la costa oest, sovint deixant moltes alternatives per escriure quelcom.
Remove ads
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads