OSINT

La intel·ligència de fonts obertes (en anglès, open-source intelligence, abreujat OSINT) és la «capacitat d'extreure coneixement útil per a la presa de decisions estratègiques a partir de fonts públiques i gratuïtes, mitjançant la recopilació, el tractament i l'anàlisi d'informació».^[1] Softcatalà proposa la traducció «informació de font pública».^[2]

L'OSINT proposa eines que van molt enllà de la simple recerca pels motors de cerca com Google i fan servir informació que es troba al web profund, al web fosc i a registres.^[3] Fins fa pocs anys era una tècnica reservada als serveis d'intel·ligència. Com a mètode de fer estudis i recerques a partir de fonts obertes, a principi del segle xxi ha eixit del camp discret del serveis secrets i d'ençà toca tot els camps del coneixement humà.^[4]

Fora del context de la Guerra d'Ucraïna, que va donar a conèixer el concepte al gran públic^[5] i altres aplicacions militars,^[6] les fonts obertes ofereixen molta informació sobre empreses i llurs empleats. Alhora és una oportunitat i un risc: del punt de vist de l'empresa i per a protegir-se contra ciberatacs és menester vetllar quina informació és publica.^[3] També es fa servir en la investigació criminal.^[7][8][9]

OSINT i la invasió russa d'Ucraïna del 2022

El paper de l'OSINT en la resposta a la invasió russa d'Ucraïna del 2022 va atreure una gran atenció.^{[10][11][12][13][14]} El bloc Oryx va adquirir notorietat internacional gràcies al seu treball durant conflicte: van comptabilitzar i seguir les pèrdues materials a partir de proves visuals i infos d'OSINT de les xarxes socials. Ha estat citada regularment en els principals mitjans de comunicació.^[15][16][17] Atès que només informa de les pèrdues confirmades visualment, els recomptes de les pèrdues d'equips que fa Oryx han constituït les bases mínimes absolutes per a les estimacions de pèrdues.^[17]