Ocellots i ocellets

Ocellots i ocellets (títol original en italià: Uccellacci e uccellini) és una pel·lícula italiana dirigida per Pier Paolo Pasolini, estrenada el 1966. Ha estat doblada al català.^[1]

Ocellots i ocellets

Uccellacci e uccellini
Fitxa
Direcció	Pier Paolo Pasolini
Protagonistes	Totò Ninetto Davoli
Director artístic	Luigi Scaccianoce
Producció	Alfredo Bini
Dissenyador de producció	Luigi Scaccianoce
Guió	Pier Paolo Pasolini
Música	Ennio Morricone
Fotografia	Mario Bernardo Tonino Delli Colli
Muntatge	Nino Baragli
Vestuari	Luigi Scaccianoce
Productora	Vanguard Films
Distribuïdor	CIDIF
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	1966
Durada	89 minuts
Idioma original	italià
Versió en català	Sí
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	comèdia dramàtica
Lloc de la narració	Roma

Argument

Francesc d'Assis predicant als ocells (adaptació de les Fioretti) per Giotto

Totò i el seu fill Ninetto erren per la perifèria i els camps que envolten Roma. Fent camí, troben un corb. La pel·lícula precisa en un subtítol: «Per qui tingui dubtes o ha estat distret, recordem que el corb és un intel·lectual d'esquerra, diguem-ho així, d'abans de la mort de Palmiro Togliatti. » El corb els conta el relat de germà Ciccillo i de germà Ninetto (també interpretats per Totò i Ninetto Davoli), dos frares franciscans a qui Sant Francesc ordena d'evangelitzar els falcons (els rics) i els moixons (els pobres). Tot i que els dos monjos aconsegueixen evangelitzar les dues «classes» d'ocells, fracassen a posar fi a la seva rivalitat, els falcons continuen matant els moixons: sant Francesc els explica la guerra en una perspectiva marxista i els convida a reprendre la seva evangelització.

Tancat el parèntesi del relat del corb, el viatge de Totò i Ninetto continua. El corb els segueix i continua perorant. Els personatges troben de manera successiva: terratinents en el camp que cacen; una família que viu en la misèria i a qui Totò ordena pagar o marxar de casa; un grup d'actors ambulants a bord d'un Cadillac; un congrés de «dentistes dantescos»; un propietari que, aquesta vegada, deu diners a Totò. Finalment, es troben al funeral del dirigent comunista Togliatti i hi troben una prostituta.

Al final de la pel·lícula, els dos, cansats de la xerrameca del corb, el maten i se'l mengen.^[2]

Repartiment

• Totò: Innocenti Totò / Germà Cicillo
• Ninetto Davoli: Innocenti Ninetto / Germà Ninetto
• Femi Benussi: Luna
• Umberto Bevilacqua: Incensurato
• Renato Capogna
• Alfredo Leggi
• Renato Montalbano
• Flaminia Siciliano
• Giovanni Tarallo: pagès afamat
• Vittorio Vittori: Ciro Lococo
• Gabriele Baldini: dentista de Dante
• Lina D'Amico
• Pietro Davoli
• Rossana Di Rocco: companya de Ninetto
• Cesare Gelli :
• Vittorio La Paglia :
• Francesco Leonetti: corb (veu)
• Domenico Modugno: el cantant de balades (veu)
• Rosina Moroni: pagès
• Mario Pennisi :
• Ricardo Redi: enginyer
• Fides Stagni :

Premis i nominacions

Premis

• 1966: Menció especial al Festival de Canes per la seva interpretació: Totò
• 1967: Ruban d'argent Millor actor principal per Totò
• 1967: Ruban d'argent Millor guió original per Pier Paolo Pasolini

Nominacions

• 1966: Palma d'Or.

El film ha estat classificat entre els 100 films italians a salvar, creat per destacar «les 100 pel·lícules que han canviat la memòria col·lectiva del país entre 1942 i 1978».^[3]

Al voltant de la pel·lícula

Els genèrics de començament i de fi de la pel·lícula tenen la particularitat interessant de ser cantats.