Oreneta cua-rogenca oriental
espècie d'ocell From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'oreneta cua-rogenca oriental (Cecropis daurica) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).[1][2] Es troba en zones obertes, sovint muntanyoses, amb clarianes i cultius al sud-est asiàtic fins al nord-est de l'Índia, Taiwan i fins al Japó. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[3]
.svg){kind=link}
L'oreneta cua-rogenca europea (Cecropis rufula) i l'oreneta cua-rogenca africana (Cecropis melanocrissus) anteriorment es consideraven com a subespècies de Cecropis daurica.[4]
Remove ads
Taxonomia
L'oreneta cua-rogenca oriental va ser descrita formalment el 1769 pel clergue, explorador i científic natural finès-suec Erik Laxmann com Hirundo daurica,[5] utilitzant un exemplar de la muntanya Schlangen, prop de Zmeinogorsk, Rússia.[6] Ara es troba en el gènere Cecropis creat pel científic alemany Friedrich Boie el 1826.[7] El nom de Cecropis prové del grec antic per a una dona d'Atenes.[8] L'epítet específic daurica deriva de Dauria, una regió muntanyosa a l'est del llac Baikal a Rússia. El gènere alternatiu Hirundo és la paraula llatina per "oreneta".[9]
El Congrés Ornitològic Internacional, en la seva llista mundial d'ocells (versió 14.2, 2024), promogué una reorganització taxonòmica important del gènere Cecropis.[10] Com a part de la reordenació, el complex d'oreneta cuarogenca (Cecropis daurica - lato sensu) es va dividir en l'oreneta cua-rogenca europea (Cecropis rufula), l'oreneta cua-rogenca oriental (Cecropis daurica - stricto sensu) i l'oreneta cua-rogenca africana (Cecropis melanocrissus). A més, en aquesta darrera si aglutinà l'oreneta de l'Àfrica occidental (Cecropis domicella) i en la nova espècie oriental s'hi afegiren les quatre subespècies de l'oreneta estriada (Cecropia striolata), que desaparegué com a espècie. Els tàxons es van reordenar en funció principalment de les diferències de morfologia i de divergència genètica.[10][4]
Remove ads
Subespècies
Actualment es reconeixen vuit subespècies de l'oreneta cua-rogenca oriental:[10]
- C. d. daurica (Laxmann, 1769). Nord-est del Kazakhstan i Mongòlia fins al sud de la Xina.
- C. d. japonica (Temminck et Schlegel, 1845), Sud-est de Sibèria, Corea, Japó i sud-est de la Xina.
- C. d. nipalensis (Hodgson, 1837). Himàlaia i nord de Myanmar.
- C. d. erythropygia (Sykes, 1832). Índia central.
- C. d. striolata (Schlegel, 1844). Taiwan, Filipines i illes de la Sonda.
- C. d. mayri (Hall, BP, 1953). Bangladesh, nord-est de l'Índia, nord de Myanmar i sud de la Xina
- C. d. stanfordi (Mayr, 1941). Est de Myanmar, nord de Tailàndia i Indoxina.
- C. d. vernayi (Kinnear, 1924). Sud de Myanmar i oest de Tailàndia.
Anteriorment també s'incloïen dins de C. daurica les següents subespècies:
- C. d. rufula (Temminck, 1835). Des d'Europa meridional i nord d'Àfrica, cap a l'est fins a l'Iran, Pakistan i nord-oest de l'Índia.
- C. d. emini (Reichenow, 1892). Sud del Sudan, Uganda, Kenya, Malawi i nord de Zàmbia.
- C. d. kumboensis (Bannerman, 1923). Sierra Leone i oest de Camerun.
- C. d. melanocrissus Rüppell, 1845. Etiòpia i Eritrea.
La subespècie C. d. hyperythra és ara considerada una altra espècie de ple dret: l'oreneta de Sri Lanka.
Algunes autoritats consideren que l'oreneta de l'Àfrica occidental (Cecropis domicella) és una subespècie de l'oreneta cua-rogenca oriental,[11] tot i que avui dia el COI considera que es tracta, de fet, d'una subespècie de l'oreneta cua-rogenca africana.[10]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads