Oricalc

L'oricalc (del grec, ὀρείχαλκος, oreikhalkos, literalment 'coure de muntanya', però que en grec modern vol dir llautó, en llatí, orichalcum o aurichalcum) és un metall esmentat en diverses escriptures antigues, incloent una història de l'Atlàntida al Crítias de Plató. Segons Crítias (460 – 403 aC), l'oricalc era el segon metall més valuós després de l'or, i s'extreia en molts llocs de l'Atlàntida en temps antics. Ja als temps de Crítias, tanmateix, l'oricalc només es coneixia de nom.^[1]

Lingots trobats a Gela (Sicília)

Podria haver sigut un metall noble, com ara el platí,^[2] ja que se suposa que s'extreia i no s'elaborava, o alguna mena de bronze o llautó, o algun altre aliatge de metall.

El 2015, un nombre de lingots, que es creu que podrien ser oricalc, va ser descobert en un vaixell enfonsat a les costes de Gela (Sicília), fets d'un aliatge -- principalment coure i zinc (és a dir, un tipus de llautó), amb petits percentatges de níquel, plom i ferro. Aquests lingots podrien tenir uns 2600 anys.^[3][4][5]

Joseph Needham apunta que el bisbe del segle xviii Richard Wattson, un professor de química, deia que hi havia una idea antiga que "hi hi havia dues classes de oricalc".^[6]