Ortuk

Ortuk (segle XI - Jerusalem, 1091 ^(Gregorià)) fou un comandant turc de l'Imperi Seljúcida al segle xi, cap de la tribu Oghuz de Döğer i fundador epònim de la dinastia Artuqid.^[1][2] El nom del seu pare era Eksük. Va ser el governador seljúcida de Jerusalem entre el 1085 i el 1091. Tot i que la dinastia Artuqid va rebre el seu nom, en realitat la dinastia va ser fundada pels seus fills Sökmen i Ilghazi després de la seva mort. També va ser pare d'Alp-Yaruq, Bahram, Abd al-Jabar i tres fills més.^[3]

Ortuk

Biografia
Naixement	segle XI
Mort	1091 (Gregorià) Jerusalem
Governador
1086 (Gregorià) – 1091 (Gregorià) – Sukman I → Nomenat per: Tútuix I
Activitat
Ocupació	capitost
Carrera militar
Grau militar	general
Família
Fills	Sukman I, Ilghazi I

Artuk Bey va ser un dels comandants de l'exèrcit del Gran Imperi Seljúcida durant la Batalla de Mantziciert el 1071. Després de la batalla, va participar en la conquesta d'Anatòlia en nom de l'Imperi Seljúcida. Va capturar el Yeşilırmak (grec antic: Ἶρις) vall el 1074. El 1075, Artuk va capturar en nom de l'Imperi Romà d'Orient el rebel normand Roussel de Bailleul i el va lliurar al futur emperador Aleix Comnè.^[4] També va servir al sultà reprimint una rebel·lió el 1077.^[5]

La seva següent missió va ser una campanya el 1086 per capturar Diyarbakır (Amid) dels marwànides. En aquesta campanya es va barallar amb el comandant en cap Fakhr al-Dawla ibn Jahir, que tendia a fer les paus amb els marwànides. En un atac sorpresa va derrotar els reforços als marwànides. Tanmateix, quan el sultà Malik Shah I va sentir parlar de l'esdeveniment, va acusar Artuk.^[6]

Com a mercenari va combatre a favor i en contra de l'emperador romà d'Orient Miquel VII Ducas vers 1073; després va entrar al servei de Malik Shah, el sultà seljúcida, pel que fou enviat a la provincia de Bahrayn (Al-Hasa) on va sotmetre als càrmates; el 1079 fou nomenat lloctinent de Tútuix, el germà de Malik Shah, encarregat de la conquesta de Síria. El 1084 fou nomenat lloctinent d'Ibn Djahir encarregat de la conquesta del Diyar Bakr; a aquesta regió va entrar secretament en contacte amb Muslim el príncep de Mossul i Alep, enemic de Malik Shah. El 1085 fou enviat al Khurasan per lluitar contra Tökush, germà de Malik Shah que s'havia revoltat i tot seguit va rebre un petit feu (ikta) al Kurdistan del sud, Halwan.^{[cal citació]}

La mort de Muslim el va obligar a entrar altre cop al servei de Tútuix, ara sultà Tútuix I de Damasc, que li va concedir el govern de Palestina el 1086 que va exercir amb capital a Jerusalem. Va morir vers el 1091.