Oscar Chisini

Oscar Chisini (Bèrgam, 14 de març de 1889 - Milà, 10 d'abril de 1967) va ser un matemàtic italià.

Oscar Chisini

Biografia
Naixement	14 març 1889 Bèrgam (Itàlia)
Mort	10 abril 1967 (78 anys) Milà (Itàlia)
Formació	Universitat de Bolonya (–1912)
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, geometria algebraica i lexicografia
Lloc de treball	Càller Bolonya Milà
Ocupació	matemàtic, editor col·laborador, professor universitari, lexicògraf
Ocupador	Politècnic de Milà (1925–1959) Universitat de Milà (1925–1959) Universitat de Càller (1923–1925) Forces Armades Italianes (1914–1918) Universitat de Bolonya (1912–1914)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1951–) Accademia Nazionale dei Lincei
Professors	Federigo Enriques
Alumnes	Cesarina Tibiletti
Obra
Obres destacables mitjana de Chisini
Família
Pares	Carlo i Luigia Chisini

Vida i Obra

Fill d'una família noble veneciana, el pare era advocat i militar destinat a diferents ciutats.^[1] Chisini va fer els estudis universitaris a la universitat de Bolonya, en la qual es va graduar el 1912 sota la direcció de Federigo Enriques, del qual es va convertir immediatament en assistent. Durant la Primera Guerra Mundial va ser oficial d'artilleria, fent algunes aportacions com la construcció d'un telèmetre logarítmic o determinant l'altitud d'una aeronau en vol mitjançant una projecció bicentral.

En aquests anys comença la publicació de la seva principal obra, escrita conjuntament amb Enriques: Lezioni sulla teoria geometrica delle equazioni e delle funzioni algebriche, publicada en quatre volums els anys 1915, 1918, 1924 i 1934.^[2]

Acabada la guerra va obtenir la llicència docent el 1918 i el 1923 va obtenir la càtedra de geometría de la universitat de Càller en la que només va estar dos cursos, ja que el 1925 va passar a la universitat de Milà on va restar fins a la seva jubilació el 1959, ocupant-se també de la càtedra de geometria analítica i projectiva del Politècnic de Milà.^[3]

La obra de Chisini està profundament influenciada per la seva col·laboració amb Enriques.^[4] El tractat esmentat (més de 2600 pàgines en total) és una exposició dels fonaments de la geometria algebraica, amb molts exemples i freqüents notes històriques i presentada des de diferents punts de vista: el sintètic-projectiu, l'analític-diferencial i el topològic-transcendent.^[5] A part d'aquesta obra de recerca sistemàtica, també es va endinsar en alguns problemes concrets d'altres àmbits, entre els quals destaca la definició rigorosa de mitjana (1929),^[6] avui amplament utilitzada, i coneguda com a Mitjana de Chisini.^[7]